Nueva presentación de mi libro "Responsabilidad Social Competitiva", juntamente con EDIPE en Palma de Mallorca el próximo 30 de marzo.
miércoles, 22 de marzo de 2017
PRESENTACIÓN DEL LIBRO: “RESPONSABILIDAD SOCIAL COMPETITIVA”
Nueva presentación de mi libro "Responsabilidad Social Competitiva", juntamente con EDIPE en Palma de Mallorca el próximo 30 de marzo.
jueves, 16 de marzo de 2017
El fracàs de la integració de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària
Des que l’any
2002 l’Oficina Estadística de la Unió Europea (l’Eurostat) començà a publicar
dades sobre la situació laboral del col·lectiu amb discapacitat[1],
Espanya sempre ha ocupat les darreres posicions de la classificació. Seguim a
la cua en quant a la integració de persones amb diversitat funcional al mercat
ordinari en comparació amb els nostres veïns europeus.
Tot i comptar amb
una legislació específica des de fa més de 30 anys, l’estructura, funcionament
i marc que regula no es correspon amb la realitat, fet que provoca el seu
incompliment. La Llei d’Integració Social del Minusvàlid, que data de 1982, estableix
l’obligatorietat de contractar persones amb discapacitat a les empreses de més
de 50 treballadors cobrint així l’accés d’aquest col·lectiu als llocs de
treball ordinaris però aquesta fita queda relegada a l’oblit per la manca
d’adaptació de la normativa a la situació del sector.
S’ha demostrat
que la correlació entre dotació econòmica i inserció laboral és inexistent. Un
increment de recursos en aquest sentit no es tradueix en un augment de
contractes a l’empresa ordinària. I les polítiques de sensibilització actuals que
haurien de fomentar aquesta inserció tampoc ajuden, els seus resultats són
ínfims.
L’únic factor d’èxit
és el dels Centres Especials de Treball, que per cert, són assenyalats de
vegades com a responsables de l’escassa integració laboral de les persones amb
discapacitat al mercat obert. Es criminalitzen per fer les coses bé, per creure
en l’ocupació d’aquest col·lectiu i gestionar el 70% dels seus contractes
enlloc d’aturar-se a analitzar què es el que realment no funciona i veure com
podem canviar la situació actual.
No conec cap llei
que es compleixi per convicció, es compleixen per obligació. Fins que no s’exigeixi
de veritat a les empreses que el 2% de la seva plantilla l’integrin persones
amb diversitat funcional, fins que no hi hagi una sanció adient que es
correspongui amb la importància d’aquesta mesura, fins que la política
d’inspecció no sigui realment punyent... fins que tot això no succeeixi, la
inserció del col·lectiu amb discapacitat per la que portem treballant més de 40
anys romandrà lluny del nostre abast.
Article publicat a Di@ri de la Discapacitat, veure versió web :
lunes, 13 de marzo de 2017
"LIDERES EN EL SECTOR DE LA INSERCIÓN LABORAL DE PERSONAS DISCAPACITADAS"
Entrevista publicada en la revista "Sector Ejecutivo", marzo 2017
jueves, 9 de marzo de 2017
Els CET’s i la transició de les persones amb discapacitat cap a l’empresa ordinària
Els centres
especials de treball tenen com a objectiu final la inserció de les persones amb
discapacitat a l’empresa ordinària. Això és el que estableix el Reial decret
2273/1985, de 4 de desembre, com a normativa reguladora dels CETs i el que
corrobora el text refós de la llei general dels drets de les persones amb
discapacitat i de la seva inclusió social aprovat el 2013.
Des de la
promulgació d’aquesta llei, totes les directrius han estat encaminades a
aconseguir que el col·lectiu amb diversitat funcional tingui una feina estable
amb un contracte indefinit i un salari digne i que rebi el millor tracte
personal i professional mitjançant un bon seguiment i els ajustos personals i socials
adients.
No obstant, els
centres especials de treball ens trobem davant d’un dilema lligat a la naturalesa
de la nostra activitat. I és que la plantilla dels CETs la formen persones
contentes, satisfetes amb les seves condicions laborals i ben tractades, que se
senten integrades a l’equip i no volen marxar. Com és lògic, es neguen a perdre
la seva antiguitat a la feina i tampoc renuncien a la indemnització en el cas
de transitar cap a l’empresa ordinària.
Se’ns planteja
doncs un repte: com gestionar aquesta situació? És possible fer convergir les
necessitats dels treballadors amb discapacitat amb el que estableix la llei?
Els centres especials de treball juguen un paper
fonamental en l’eliminació de les barreres entre discapacitat i ocupació. Catalunya és una de les
comunitats autònomes que acull un major nombre de CETs, concretament 263, i
lidera la contractació de persones amb especials dificultats d’inserció laboral
havent experimentat en els darrers 30 anys una gran professionalització i normalització d’aquest entorn de
treball i comptant ara amb estructures més obertes i flexibles.
Només amb
la convicció que el valor social és imprescindible per continuar endavant s’aconseguirà
millorar la inserció d’aquest col·lectiu i és per això que la seva transició al
mercat de treball ordinari hauria de ser incentivada, mai obligada. Es tracta
d’apostar per la integració laboral de persones amb discapacitat
independentment del tipus d’empresa que elabori el contracte.
A
Catalunya estem farts de sentir que les coses s’han de fer perquè ho marca la
llei. Si el treballador amb diversitat funcional no fa el canvi cap a l’empresa
ordinària és perquè no vol i, per tant, no es tracta de fer complir el Reial Decret
sinó d’analitzar els motius que ens han portat a aquesta situació i veure què
es pot fer per tal d’assolir una fita que compartim tots: la integració laboral
del col·lectiu amb discapacitat.
L’evolució
que han experimentat els CETs en els darrers anys ha d’encabir-se en un marc
legal que tingui en compte la realitat actual del mercat laboral protegit a Catalunya.
Cal un replantejament de la llei que exigeixi a les empreses complir amb l’obligació
de contractar un 2% de persones amb discapacitat. Fins que això no succeeixi,
la integració laboral del col·lectiu amb diversitat funcional a l’empresa
ordinària seguirà en una situació precària que ja fa massa temps que dura.
Article publicat a Social.cat. Veure edició online :
lunes, 6 de marzo de 2017
COMIAT CONSELL SOCIAL UPC
Després de 6 anys com a Membre del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha arribar el moment de tancar una etapa.