jueves, 16 de marzo de 2017

El fracàs de la integració de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària


Des que l’any 2002 l’Oficina Estadística de la Unió Europea (l’Eurostat) començà a publicar dades sobre la situació laboral del col·lectiu amb discapacitat[1], Espanya sempre ha ocupat les darreres posicions de la classificació. Seguim a la cua en quant a la integració de persones amb diversitat funcional al mercat ordinari en comparació amb els nostres veïns europeus.

Tot i comptar amb una legislació específica des de fa més de 30 anys, l’estructura, funcionament i marc que regula no es correspon amb la realitat, fet que provoca el seu incompliment. La Llei d’Integració Social del Minusvàlid, que data de 1982, estableix l’obligatorietat de contractar persones amb discapacitat a les empreses de més de 50 treballadors cobrint així l’accés d’aquest col·lectiu als llocs de treball ordinaris però aquesta fita queda relegada a l’oblit per la manca d’adaptació de la normativa a la situació del sector.

S’ha demostrat que la correlació entre dotació econòmica i inserció laboral és inexistent. Un increment de recursos en aquest sentit no es tradueix en un augment de contractes a l’empresa ordinària. I les polítiques de sensibilització actuals que haurien de fomentar aquesta inserció tampoc ajuden, els seus resultats són ínfims.

L’únic factor d’èxit és el dels Centres Especials de Treball, que per cert, són assenyalats de vegades com a responsables de l’escassa integració laboral de les persones amb discapacitat al mercat obert. Es criminalitzen per fer les coses bé, per creure en l’ocupació d’aquest col·lectiu i gestionar el 70% dels seus contractes enlloc d’aturar-se a analitzar què es el que realment no funciona i veure com podem canviar la situació actual.

No conec cap llei que es compleixi per convicció, es compleixen per obligació. Fins que no s’exigeixi de veritat a les empreses que el 2% de la seva plantilla l’integrin persones amb diversitat funcional, fins que no hi hagi una sanció adient que es correspongui amb la importància d’aquesta mesura, fins que la política d’inspecció no sigui realment punyent... fins que tot això no succeeixi, la inserció del col·lectiu amb discapacitat per la que portem treballant més de 40 anys romandrà lluny del nostre abast.



jueves, 9 de marzo de 2017

Els CET’s i la transició de les persones amb discapacitat cap a l’empresa ordinària




Els centres especials de treball tenen com a objectiu final la inserció de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària. Això és el que estableix el Reial decret 2273/1985, de 4 de desembre, com a normativa reguladora dels CETs i el que corrobora el text refós de la llei general dels drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social aprovat el 2013.
Des de la promulgació d’aquesta llei, totes les directrius han estat encaminades a aconseguir que el col·lectiu amb diversitat funcional tingui una feina estable amb un contracte indefinit i un salari digne i que rebi el millor tracte personal i professional mitjançant un bon seguiment i els ajustos personals i socials adients.
No obstant, els centres especials de treball ens trobem davant d’un dilema lligat a la naturalesa de la nostra activitat. I és que la plantilla dels CETs la formen persones contentes, satisfetes amb les seves condicions laborals i ben tractades, que se senten integrades a l’equip i no volen marxar. Com és lògic, es neguen a perdre la seva antiguitat a la feina i tampoc renuncien a la indemnització en el cas de transitar cap a l’empresa ordinària.
Se’ns planteja doncs un repte: com gestionar aquesta situació? És possible fer convergir les necessitats dels treballadors amb discapacitat amb el que estableix la llei?
Els centres especials de treball juguen un paper fonamental en l’eliminació de les barreres entre discapacitat i ocupació. Catalunya és una de les comunitats autònomes que acull un major nombre de CETs, concretament 263, i lidera la contractació de persones amb especials dificultats d’inserció laboral havent experimentat en els darrers 30 anys una gran professionalització i normalització d’aquest entorn de treball i comptant ara amb estructures més obertes i flexibles.
 
Només amb la convicció que el valor social és imprescindible per continuar endavant s’aconseguirà millorar la inserció d’aquest col·lectiu i és per això que la seva transició al mercat de treball ordinari hauria de ser incentivada, mai obligada. Es tracta d’apostar per la integració laboral de persones amb discapacitat independentment del tipus d’empresa que elabori el contracte.
 
A Catalunya estem farts de sentir que les coses s’han de fer perquè ho marca la llei. Si el treballador amb diversitat funcional no fa el canvi cap a l’empresa ordinària és perquè no vol i, per tant, no es tracta de fer complir el Reial Decret sinó d’analitzar els motius que ens han portat a aquesta situació i veure què es pot fer per tal d’assolir una fita que compartim tots: la integració laboral del col·lectiu amb discapacitat.
 
L’evolució que han experimentat els CETs en els darrers anys ha d’encabir-se en un marc legal que tingui en compte la realitat actual del mercat laboral protegit a Catalunya. Cal un replantejament de la llei que exigeixi a les empreses complir amb l’obligació de contractar un 2% de persones amb discapacitat. Fins que això no succeeixi, la integració laboral del col·lectiu amb diversitat funcional a l’empresa ordinària seguirà en una situació precària que ja fa massa temps que dura.
 
Article publicat a Social.cat. Veure edició online :

lunes, 6 de marzo de 2017

COMIAT CONSELL SOCIAL UPC




Després de 6 anys com a Membre del Consell Social de la Universitat Politècnica de  Catalunya, ha arribar el moment de tancar una etapa.