Impulsem l’eficiència dels nostres recursos

A Catalunya existeixen més de 200 centres especials de treball (CET) que donen feina a 15.000 persones amb discapacitat. El seu paper és fonamental per assegurar un treball remunerat a un col·lectiu en risc d’exclusió com són les persones amb diversitat funcional. La raó de ser d’aquests centres són doncs les persones i la seva plena integració a nivell social i laboral.

Independentment de si són d’iniciativa privada o social, els CET són l’element clau per garantir que milers de persones amb discapacitat tinguin l’oportunitat de tenir una feina digna i una independència econòmica. Una característica destacada del treball protegit a Catalunya és la diversitat: hi conviuen fundacions, cooperatives i empreses privades, associacions i federacions... però tots amb un objectiu comú que és la normalització de la discapacitat i la seva inclusió en la societat des de tots els punts de vista.

Durant els darrers anys, especialment marcats per la crisi i la manca de recursos, ens hem acostumat a veure com, en l’àmbit dels centres especials de treball, algunes polítiques públiques estatals i autonòmiques estan premiant més l’origen de l’entitat que els resultats obtinguts, afavorint d’aquesta manera la iniciativa social però perjudicant al mateix temps la iniciativa privada. Aquesta diferenciació d’ajudes i “privilegis” entre centres van en contra de la igualtat d’oportunitats i impacta directament en els treballadors discapacitats, deixant en una situació menys favorable als treballadors de CET privats. Quin sentit té donar l’esquena a desenes de centres que estan contribuït a reduir la desigualtat? És diferent el treballador d’un centre privat que el que pertany a un altre sense afany de lucre?  

En comptes de penalitzar la iniciativa privada, crec que s’hauria de valorar la competitivitat responsable: ha arribat el moment de centrar els esforços en les persones i en l’eficiència. El valor ja no està tant en qui gasta menys, sinó en aquells actors que millor gestionen els recursos públics, aquells que generen més llocs de treball i fan millor la seva feina. En aquesta línia, s’hauria de premiar a les organitzacions que aconsegueixen més i millors resultats socials amb menys recursos, en definitiva donar un impuls a tots aquells que siguin més eficients.

 

Artícle publicat al Diari de la discapacitat. Veure versió on-line a :

http://diarideladiscapacitat.cat/6699-2/ 

ECONOMIA SOCIAL I EMPRESA SOCIAL

Ja fa anys que l’economia social és un concepte àmpliament acceptat i integrat en l’àmbit econòmic i empresarial del nostre país. Tot i que històricament es tractava d’una activitat vinculada a associacions i cooperatives, actualment es caracteritza pel creixement del seu àmbit d’actuació i la gran pluralitat d’actors que li donen forma: des de fundacions i mútues fins a empreses de diferents tipologies.

El fenomen econòmic i social que nosaltres anomenem “economia social” està clarament en expansió a tota la Unió Europea, no obstant aquest terme no és inequívoc a tots els països europeus. L’informe L’economia social a la Unió Europea, encarregat pel Comitè Econòmic i Social Europeu i elaborat pel Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa (CIRIEC) l’any 2012, revelava que Espanya, Portugal, França o Dinamarca són països on aquest concepte rep una gran acceptació per part d’autoritats públiques, empreses de l’àmbit social i món acadèmic, mentre que a altres estats com els Països Baixos, Eslovàquia o Croàcia l’ús del terme és francament baix. Com a contrapartida, existeixen altres formes de referir-se a aquest fenomen -com “empresa social”, “sector no lucratiu” o “tercer sector”- que gaudeixen d’un major reconeixement a certs territoris.

Davant l’evident heterogeneïtat que presenta l’economia social en el seu propi si, però sobretot com a conseqüència de les diferents accepcions que comporta el concepte en els diferents països, la Unió Europea està treballant per donar una definició consensuada a tots els Estats membre. Aquest és, sense cap mena de dubte, un pas imprescindible per construir una normativa global sobre economia social a nivell europeu.

En aquesta línia, s’haurà de determinar quin és el denominador comú de totes les empreses i organitzacions integrades en aquest àmbit i definir quins són els requisits que ha de tenir una empresa social. Aquesta acció ens resultarà de gran utilitat en tots els sentits, com per exemple per delimitar qui pot accedir a tràmits i ajudes econòmiques. El reconeixement a nivell legal de l’empresa social revolucionaria l’economia social, oficialitzant per fi quin és el seu abast i la seva contribució a nivell europeu. Per fer-ho possible, les empreses i entitats que donem forma a aquest grup heterogeni d’empreses socials tenim la responsabilitat de comunicar quina és la realitat espanyola.

Article publicat a SOCIAL.CAT. Veure versió digital a : https://www.social.cat/opinio/7237/economia-i-empresa-social

Els ODS entren a l’agenda empresarial

El setembre de 2015 l'Assemblea General de l'ONU va fixar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, fent així una crida universal a l'adopció de mesures per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat . L'Agenda planteja 17 objectius que toquen les esferes econòmica, social i ambiental. Avui, gairebé dos anys després del seu naixement, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estan en l'agenda dels líders mundials, però què s'està fent des de l'àmbit empresarial per a la seva adopció?

Encara que a priori els ODS ens semblin un assumpte molt llunyà, una missió aliena a les nostres possibilitats, estic convençut que poden arribar a ser un èxit si des de tots els àmbits -governs, empresaris, ciutadans- ens impliquem i treballem en la mateixa direcció. Lluny de veure els Objectius com una meta inassolible, hem de preguntar-nos com pot la nostra empresa alinear-se amb ells. De fet, és més que probable que una companyia, encara que sense saber-ho, ja estigui contribuint a algun dels objectius. Ara és el moment de fer un pas més, ja que tots tenim alguna cosa que aportar des del nostre àmbit d'actuació.

Una empresa de serveis, per exemple, poc podrà fer per ajudar a conservar els oceans i els recursos marins (objectiu 14), però sí que podrà contribuir a combatre el canvi climàtic (objectiu 13) actualitzant la seva flota de vehicles a models híbrids o elèctrics. En aquesta línia, els empresaris hem de prendre els ODS com una guia per adaptar les pràctiques i processos de la companyia de manera que contribueixin a un desenvolupament sostenible, cada un al seu nivell.

La clau està en canviar el xip i començar a veure el desenvolupament sostenible com una inversió en comptes d'un cost. Alinear-se amb els ODS no ha de suposar un sobrecost, sinó que pot fins i tot suposar un estalvi que es traslladi a una major competitivitat. Virar cap a un model d'empresa més sostenible revertirà sempre de manera positiva en la companyia, ja sigui per generar més benestar entre els treballadors o perquè es converteixi en el factor diferencial respecte a la competència. La qüestió és preguntar-se com pot contribuir la teva empresa al desenvolupament sostenible.

A Grupo SIFU ens vam fer aquesta pregunta i vam veure que hi havia molts punts en comú amb el nostre ADN empresarial i les nostres polítiques internes. L’ODS número 3 parla de "garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats", una fita que nosaltres perseguim a través d'un programa d'hàbits saludables dirigit a la nostra plantilla. Els seus dos eixos centrals són l'alimentació saludable i la pràctica regular d'exercici, que desenvolupem amb accions senzilles però efectives, com el repartiment setmanal de fruita, cursos de ioga, xerrades sobre nutrició o posant a disposició del nostre equip un massatgista.

També treballem per garantir una educació inclusiva i aconseguir la igualtat a través de programes de conciliació de la vida familiar i laboral i polítiques específiques per a dones. Però són especialment els objectius centrats en el creixement econòmic inclusiu i sostenible i en la reducció de la desigualtat els que més convergeixen amb el nostre dia a dia i la nostra filosofia empresarial. Com a centre especial de treball amb més del 85% del personal amb discapacitat, la nostra raó de ser és la creació d'ocupació per a un col·lectiu vulnerable com són les persones amb diversitat funcional. Al 2016 es van crear més de 400 nous llocs per a persones amb discapacitat i per a 2017 es preveu la creació de 350 més. A més, a través de nombroses iniciatives de sensibilització i normalització, perseguim l'objectiu de la plena inclusió del col·lectiu en la societat.

I tu, ja t'has preguntat com pots contribuir al desenvolupament sostenible?

 

Article publicat a social.cat. Veure format on-line a :

http://www.social.cat/opinio/6882/els-ods-entren-a-lagenda-empresarial

 

 

 

 

1st WORLD CONFERENCE - SUPPORTED EMPLOYMENT

 

 

 

He tingut l'oportunitat de poder participar en una xerrada pel suport del Treball Protegit en el marc d'una Conferencia d'àmbit Mundial com la que ha tingut lloc aquesta passada setmana a Belfast.

Los Objetivos de Desarrollo Sostenible entran en la agenda empresarial

 

En septiembre de 2015 la Asamblea General de la ONU fijó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, haciendo así un llamamiento universal a la adopción de medidas para poner fin a la pobreza, proteger el planeta y garantizar que todas las personas gocen de paz y prosperidad. La Agenda plantea 17 Objetivos que abarcan las esferas económica, social y ambiental. Hoy, casi dos años después de su nacimiento, los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) están en la agenda de los líderes mundiales, pero ¿qué se está haciendo desde el ámbito empresarial para su adopción?

Aunque a priori los ODS nos parezcan un asunto muy lejano, algo ajeno a nuestras posibilidades, estoy convencido de que pueden llegar a ser un éxito en 2030 si desde todos los ámbitos -gobiernos, empresarios, ciudadanos- nos implicamos y trabajamos en la misma dirección. Lejos de ver los Objetivos como una meta inalcanzable, debemos preguntarnos cómo puede nuestra empresa alinearse con ellos. De hecho, es más que probable que una empresa, aunque sin saberlo, ya esté contribuyendo a alguno de los objetivos. Ahora es el momento de dar un paso más, pues todos tenemos algo que aportar desde nuestro ámbito de actuación.

Una empresa de servicios, por ejemplo, poco podrá hacer para ayudar a conservar los océanos y los recursos marinos (objetivo 14), pero sí que podrá contribuir a combatir el cambio climático (objetivo 13) actualizando su flota de vehículos a modelos híbridos o eléctricos y sensibilizando a sus empleados acerca del reciclaje. En esta línea, los empresarios debemos tomar los ODS como una guía para adaptar las prácticas y procesos de la compañía de manera que contribuyan a un desarrollo sostenible, cada uno a su nivel.

La clave está en cambiar el chip y empezar a ver el desarrollo sostenible como una inversión en vez de un coste. Alinearse con los ODS no tiene por qué suponer un sobrecoste, sino que puede incluso suponer un ahorro que se traslade a una mayor competitividad. Virar hacia un modelo de empresa más sostenible revertirá siempre de manera positiva en la compañía, ya sea por generar mayor bienestar entre la plantilla o porque se convierta en el factor diferencial respecto a la competencia. La cuestión es preguntarse cómo puede contribuir tu empresa al desarrollo sostenible.

En Grupo SIFU nos hicimos esa pregunta y vimos que había muchos puntos en común con nuestro ADN empresarial y nuestras políticas internas. El ODS número 3 reza “garantizar una vida sana y promover el bienestar para todos en todas las edades”, una meta que nosotros perseguimos a través de un programa de hábitos saludables dirigido a nuestra plantilla. Sus dos ejes centrales son la alimentación saludable y la práctica regular de ejercicio, que desarrollamos con acciones sencillas pero efectivas, como el reparto semanal de fruta entre todos los trabajadores, cursos de yoga, charlas sobre nutrición o poniendo a disposición de nuestro equipo un masajista.

También trabajamos para garantizar una educación inclusiva y lograr la igualdad a través de programas de conciliación de la vida familiar y laboral y políticas específicas para mujeres. Pero son especialmente los objetivos centrados en el crecimiento económico inclusivo y sostenible y en la reducción de la desigualdad los que más convergen con nuestro día a día y nuestra filosofía empresarial. Como centro especial de empleo con más del 85% del personal con discapacidad, nuestra razón de ser es la creación de empleo para un colectivo vulnerable como son las personas con diversidad funcional. En 2016 se crearon más de 400 nuevos puestos para personas con discapacidad y para 2017 se prevé la creación de 350 más. Además, a través de numerosas iniciativas de sensibilización y normalización, perseguimos el objetivo de la plena inclusión del colectivo en la sociedad.

Y tú, ¿ya te has preguntado cómo puedes contribuir al desarrollo sostenible?

LA COMUNICACIÓN RESPONSABLE Y LOS OBJETIVOS DEL DESARROLLO SOSTENIBLE

Jornada Responsable de la mano de  Corresponsables el pasado 1 de junio en Málaga.

PRESENTACIÓN DEL LIBRO: “RESPONSABILIDAD SOCIAL COMPETITIVA”

Nueva presentación de mi libro "Responsabilidad Social Competitiva", juntamente con EDIPE en Palma de Mallorca el próximo 30 de marzo.

¿SE ROBOTIZARÁ TU TRABAJO?

Articulo publicado hoy en el diario Expansión

El fracàs de la integració de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària

Des que l’any 2002 l’Oficina Estadística de la Unió Europea (l’Eurostat) començà a publicar dades sobre la situació laboral del col·lectiu amb discapacitat[1], Espanya sempre ha ocupat les darreres posicions de la classificació. Seguim a la cua en quant a la integració de persones amb diversitat funcional al mercat ordinari en comparació amb els nostres veïns europeus.

Tot i comptar amb una legislació específica des de fa més de 30 anys, l’estructura, funcionament i marc que regula no es correspon amb la realitat, fet que provoca el seu incompliment. La Llei d’Integració Social del Minusvàlid, que data de 1982, estableix l’obligatorietat de contractar persones amb discapacitat a les empreses de més de 50 treballadors cobrint així l’accés d’aquest col·lectiu als llocs de treball ordinaris però aquesta fita queda relegada a l’oblit per la manca d’adaptació de la normativa a la situació del sector.

S’ha demostrat que la correlació entre dotació econòmica i inserció laboral és inexistent. Un increment de recursos en aquest sentit no es tradueix en un augment de contractes a l’empresa ordinària. I les polítiques de sensibilització actuals que haurien de fomentar aquesta inserció tampoc ajuden, els seus resultats són ínfims.

L’únic factor d’èxit és el dels Centres Especials de Treball, que per cert, són assenyalats de vegades com a responsables de l’escassa integració laboral de les persones amb discapacitat al mercat obert. Es criminalitzen per fer les coses bé, per creure en l’ocupació d’aquest col·lectiu i gestionar el 70% dels seus contractes enlloc d’aturar-se a analitzar què es el que realment no funciona i veure com podem canviar la situació actual.

No conec cap llei que es compleixi per convicció, es compleixen per obligació. Fins que no s’exigeixi de veritat a les empreses que el 2% de la seva plantilla l’integrin persones amb diversitat funcional, fins que no hi hagi una sanció adient que es correspongui amb la importància d’aquesta mesura, fins que la política d’inspecció no sigui realment punyent... fins que tot això no succeeixi, la inserció del col·lectiu amb discapacitat per la que portem treballant més de 40 anys romandrà lluny del nostre abast.

---

[1] http://ec.europa.eu/eurostat/web/lfs/data/database

Article publicat a Di@ri de la Discapacitat, veure versió web : 

http://diarideladiscapacitat.cat/fracas-integracio-persones-discapacitat-lempresa-ordinaria/

COMIAT CONSELL SOCIAL UPC

Després de 6 anys com a Membre del Consell Social de la Universitat Politècnica de  Catalunya, ha arribar el moment de tancar una etapa.

100 Jornada Corresponsables - Madrid

LA INTEGRACIO LABORAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT: UN HORITZÓ LLUNYÀ?

Socialitzant - acte realitzat per social.cat, al Museu de Ciències Naturals de Granollers

 

 

 

 

Veure noticia a : http://www.social.cat/noticia/6538/la-integracio-laboral-de-les-persones-amb-discapacitat-un-model-desfasat-i-infrafinancat

100 JORNADAS CORRESPONSABLES - BARCELONA

‘La comunicación responsable y los Objetivos de Desarrollo Sostenible’

100 JORNADAS CORRESPONSABLES - MADRID

‘La comunicación responsable y los Objetivos de Desarrollo Sostenible’

2017: REPTES I OPORTUNITATS EN L'ÀMBIT DE LA DISCAPACIAT

Amb l’inici de l’any, arriba el moment d’analitzar el que aquest 2017 pot portar-nos a nivell laboral en l’àmbit de la discapacitat a Catalunya. Són molts els factors que intervindran en aquest sector en el transcurs dels pròxims mesos però, a dia d’avui, els inputs que ens arriben ens permeten ser moderadament optimistes.

L’any comença amb una pujada del 8% del salari mínim interprofessional, una bona notícia per a un col·lectiu que majoritàriament cobra el salari mínim però que per a les empreses contractants té una contrapartida: l’augment de l’SMI les obligarà a pujar els preus als seus clients i, en paral·lel, hauran de fer un esforç per tal que això no repercuteixi en els llocs de treball de les persones amb discapacitat. Tenint en compte que dues terceres parts de les persones amb discapacitat ocupades són contractades en el sector privat, aquest serà un dels grans reptes de l’any.

La Generalitat preveu invertir més del 70% del total del seu pressupost per aquest 2017 en l’àmbit social i ha marcat com a prioritat la recuperació de les partides de Salut, Ensenyament, Treball i Benestar. Això hauria de traduir-se en una major assignació de recursos per a la discapacitat, especialment important en els àmbits de la formació i la incorporació al mercat laboral d’aquest col·lectiu. El nivell formatiu del 60% de les persones amb diversitat funcional contractades és la ESO –amb o sense titulació– mentre que les contractacions universitàries de persones amb discapacitat són la meitat que les de persones sense discapacitat, fet que mostra que hi ha molt camí per recórrer.

Pel que fa a la integració laboral d’aquest col·lectiu, Catalunya sempre ha estat una de les comunitats autònomes capdavanteres en la contractació de persones amb diversitat funcional no només a nivell quantitatiu (el 2015 va registrar un augment del 25%) sinó també a nivell qualitatiu amb la contractació indefinida, superant la mitjana espanyola de contractació estable. És aviat per pronunciar-se sobre el que vindrà, però tenint en compte l’evolució dels darrers anys i a l’espera de veure com es materialitzen les noves partides del pressupost, tenim certa esperança.

En l’àmbit estatal, l’economia espanyola va créixer al voltant del 3% l’any passat i es preveu que enguany segueixi aquesta tendència –moderada– a l’alça. A Espanya la població activa amb discapacitat és de poc més de mig milió de persones i tot i que les contractacions d’aquest col·lectiu s’han incrementat en els darrers anys, al 2015 només es van registrar 243.000 contractes. Encara queda molt per assolir el repte social de la plena integració laboral i esperem que les bones expectatives econòmiques d’enguany es materialitzin en un augment de l’ocupació de les persones amb diversitat funcional, un fet que ajudarà a normalitzar la situació d’aquest col·lectiu vulnerable.

L’inici de l’any acostuma a anar acompanyat d’esperança i bons desitjos. En l’àmbit de la discapacitat, podem dir que el 2017 fa bona impressió però no volem avançar-nos, caldrà esperar que aquests auguris es vagin materialitzant durant els pròxims mesos.

Article publicat a Social.Cat, podeu veure la versió on-line a: http://www.social.cat/opinio/6455/2017-reptes-i-oportunitats-en-lambit-de-la-discapacitat

AJUDES ECONÒMIQUES A LA DISCAPACITAT: DESPESA O INVERSIÓ ?

És possible mesurar el retorn econòmic de les inversions públiques realitzades en matèria social? La resposta és sí: el Retorn a la Inversió Social (SROI per les seves sigles en anglès) és una metodologia creada als anys 90 precisament per mesurar l'impacte social d'una inversió. Des de llavors, han estat moltes les entitats i organitzacions que han aconseguit posar en valor i monetitzar els beneficis de caràcter econòmic, social i ambiental després d'invertir qualsevol import. Així, el SROI és un instrument clau per a la planificació i avaluació de projectes de nombroses organitzacions que treballen en aquests camps.

Fa molts anys que en l'àmbit de la discapacitat es va obrir el debat sobre si els diners destinats per ajudar a les persones amb diversitat funcional s’han de considerar una despesa o una inversió. Els Centres Especials de Treball (CET) són beneficiaris de subvencions públiques a causa del seu important paper en la integració d'aquest col·lectiu en el mercat laboral. En aquest sentit, els CET representen el 70% dels contractes a persones amb discapacitat, mentre que el 30% restant els realitza l'empresa ordinària. A més, cal recordar que la força productiva dels centres especials de treball és del 0,3%, mentre que el 99,7% restant correspon a l’empresa regular. Així doncs, tot i ser 332 vegades més petits, els CET generen més del doble de contractacions.

En els últims anys, s'han realitzat diversos estudis per determinar quin és el retorn econòmic de les inversions públiques realitzades en Centres Especials de Treball. Aquests estimen que per cada euro d'inversió pública destinat als CET es genera un retorn d'entre 2,09 i 3,24 euros per a la societat. A aquest retorn, a més, caldria sumar-li els estalvis (en sistemes de protecció social ...) derivats de facilitar la integració en el mercat laboral d'un col·lectiu vulnerable, que arriba gairebé un milió i mig de persones en edat laboral a Espanya.

En aquesta línia, els ajuts a la discapacitat no funcionen només com a garantia dels drets fonamentals de les persones amb diversitat funcional sinó que, gràcies a la metodologia del SROI, s'ha demostrat que tenen un efecte multiplicador que torna com a benefici per tota la societat. En conseqüència, cal replantejar-se l'etern debat: són aquests ajuts una despesa o una inversió?

A data d'avui encara són moltes les administracions públiques que continuen considerant la injecció de diners públics en centres especials de treball com una despesa sense retorn, transmetent un missatge negatiu relacionat amb la inversió en discapacitat. Estem en un punt on val la pena canviar de perspectiva i començar a veure les empreses, entitats i organitzacions que emprenen amb èxit projectes d'acció social no només com a receptores de subvencions sinó pel valor econòmic i social que generen.

Artícle publicat a SOCIAL.CAT
Podeu veure versió web a : http://www.social.cat/opinio/6344/ajudes-economiques-a-la-discapacitat-despesa-o-inversio

PRESENTACIO DEL LLIBRE "RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA" A ALACANT

Presentació del meu llibre a Alacant, en el marc de la celebració de FOCUS PYME Y EMPRENDIMIENTO - http://www.focuspyme.es/

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA" A LA CEOE

Presentació a la CEOE. Noticia publicada a "El Economista" - 29/09/16

GARANTIR LA SEGURETAT DELS COL.LECTIUS MÉS VULNERABLES

Des de la instauració de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), aquesta ajuda pública s’ha convertit en un suport imprescindible per aquelles persones i famílies que no tenen recursos suficients per fer front a les necessitats més bàsiques de la vida. Les estadístiques revelen que moltes persones amb discapacitat formen part del col·lectiu que depèn d’aquesta prestació. Es tracta d’un fet poc sorprenent tenint en compte que més del 30% de la població amb diversitat funcional es troba en situació de risc de pobresa i exclusió social, segons dades de l’Atles laboral de la Discapacitat 2016, elaborat per la Universitat de Sevilla i Grupo SIFU.

 

Donat que es tracta d’una ajuda que és competència de les diferents comunitats autònomes, el seu import, durada i condicions de sol·licitud és diferent a cada territori. Salari social bàsic, ingrés mínim d’inserció o renda garantida de ciutadania són alguns dels diferents noms que rep. Tot i aquestes diferències, el tret en comú que tenen en tots els casos és la dificultat que comporta el procés administratiu necessari per sol·licitar i aconseguir l’ajuda.

 

Durant els mesos d’estiu, els contractes per substitució són molt habituals. Més enllà de veure’ls com a contractes curts, representen una gran oportunitat tant per als treballadors com per les empreses d’entrar en contacte i, per tant, provar una feina on es poden quedar després, una possibilitat especialment valuosa en el cas de col·lectius vulnerables com és el de les persones amb diversitat funcional. Tot i així, al llarg dels últims anys hem pogut comprovar com les dificultats administratives lligades a la renda mínima d’inserció sovint es converteixen en un entrebanc més per aquestes persones en el moment de començar a treballar. No són pocs els candidats que, moguts per la por a deixar de cobrar l’ajuda durant mesos si es tornen a quedar sense feina, renuncien a una oportunitat de treball. Tenint en consideració la situació del col·lectiu no és moment de posar pals a les rodes a la creació d’oportunitats laborals per persones amb discapacitat, però igual d’important és garantir les facilitats per aprofitar aquests nous llocs de treball, una porta oberta a la continuïtat en el mercat laboral. Crec que la solució a aquesta situació passa per agilitzar els tràmits per la sol·licitud i l’atorgament de les prestacions de renda mínima d’inserció: només d’aquesta manera aconseguirem incentivar, per par dels treballadors, fer el pas d’acceptar un contracte curt i demostrar les seves capacitats i, per part de les empreses, de donar l’oportunitat a altres persones d’entrar a formar part de l’empresa.

 

Per assolir el repte social d’integrar el col·lectiu amb diversitat funcional al mercat laboral, és més necessari que mai que tots –administracions, empresaris i  treballadors– avancem en la mateixa direcció i, sobre tot, que posem totes les facilitats possibles per aconseguir-ho. En aquesta línia, garantir una certa agilitat en la sol·licitud de la renda mínima d’inserció, una ajuda imprescindible per a moltes persones, serà bàsic per impulsar el mercat i donar la seguretat a un col·lectiu vulnerable que no es quedaran desprotegits.

 

Publicat a social.cat. Veure versió on line a : http://www.social.cat/opinio/6162/garantir-la-seguretat-dels-collectius-mes-vulnerables

EL FACTOR SOCIAL POT SER LA BASE DE LA DIFERENCIACIÓ D'UNA COMPANYIA

Entrevista publicada en Mon Empresarial - Tercer Trimestre  2016