COMIAT CONSELL SOCIAL UPC

Després de 6 anys com a Membre del Consell Social de la Universitat Politècnica de  Catalunya, ha arribar el moment de tancar una etapa.

Responsabilidad social competitiva

Alimentos de km 0, coches eléctricos, cosméticos ecológicos, turismo sostenible… cada vez más, los consumidores tienden a comprar valores y no productos. Nuestra sociedad ha empezado a exigirle a las empresas y a los gobiernos un comportamiento ético, premiando a las firmas que son competitivas en calidad y en precio, pero también en valores compartidos por el conjunto de la sociedad. Y es que para poder encajar dentro de los nuevos criterios del consumidor, cada vez más las empresas tienden a generar o transformar su producto haciéndolo responsable y competitivo.

A diferencia de las compañías acomodadas en la habitual Responsabilidad Social Empresarial (RSE), una nueva generación de empresas están construyendo un modelo de negocio en el que, desde el primer momento, se sitúa el factor social como elemento diferencial, pero sin perder nunca de vista la rentabilidad. Así, el producto o servicio ofertado debe generar valor social por sí mismo y, desde el primer día, cada euro invertido debe contribuir a crear un mundo mejor. Estamos hablando de empresas socialmente competitivas, compañías que convierten el factor social en la clave de su éxito.

La filantropía, entendida como las acciones en beneficio de la sociedad sin retorno para su promotor, mueve entre el 2 y el 3% del PIB mundial. El sector público, por su parte, representa una media del 20% PIB. El sector privado, en cambio, con casi el 80% del PIB mundial, es el gran motor capaz de cambiar el mundo mediante la creación de negocios sostenibles, rentables y replicables en cualquier lugar. En esta línea, la empresa socialmente competitiva es un activo fundamental para construir un modelo económico sostenible a la par que competitivo.

A diferencia de lo que muchos puedan pensar, las empresas socialmente competitivas representan un modelo completamente transversal y aplicable a cualquier tamaño de empresa y cualquier sector. La clave reside en el equilibrio entre la creación de valor social y económico, entre la sostenibilidad social y financiera, un modelo que huye del modelo caritativo tradicional y que sitúa la responsabilidad social en el ADN de la empresa, un elemento que le permitirá diferenciarse de la competencia y ser más competitiva.

Los empresarios no deberíamos avergonzarnos del hecho de querer ganar dinero. Cuando dejemos de hacerlo y acabemos con la creencia que está mal o bien según si una empresa tiene o no ánimo de lucro, empezaremos a entender de una vez por todas el verdadero sentido de la responsabilidad social. No se trata de aplicar medidas solidarias para justificar nuestra cuenta de resultados, sino de todo lo contrario, se trata de que la mejor manera de ser verdaderamente consecuentes con nuestro entorno es aplicar la siguiente premisa: si contribuimos a que a la sociedad le vaya bien, a nosotros también nos irá bien, pues si nosotros ganamos la sociedad también gana. Este es el modelo que plantea la Responsabilidad Social Competitiva.

Muchas empresas ya están aplicando esta manera de hacer negocios. Es el caso de la banca ética, un modelo que defienden empresas como Triodos Bank, que poco a poco han conseguido posicionarse invirtiendo únicamente en productos sostenibles. En el sector de la alimentación, son muchas las compañías que han alcanzado el éxito gracias al acceso a un nuevo nicho de mercado como son la alimentación ecológica o el comercio justo. Prueba de ello ha sido la expansión de la cadena de supermercados 100% ecológicos Veritas, de Cafés Novell, cuyo café es ecológico y procedente de mercados sostenibles, o de Revolution Foods, una aventura empresarial emprendida por dos madres norteamericanas que ha conseguido revolucionar la línea de almuerzo escolar, pues producen más de un millón de comidas saludables, asequibles y preparados frescos cada semana y para todo Estados Unidos. La moda y el calzado tampoco se quedan al margen y podemos encontrar ejemplos de empresas socialmente competitivas tanto en nuestro país como en el extranjero: bajo el lema “ayúdanos a cambiar el mundo” la marca californiana de alpargatas TOMS Shoes tiene el compromiso de entregar un par de zapatos a personas necesitadas de Sudamérica por cada par vendido, logrando así convertirse en un calzado de moda y cautivar a anónimos y famosos. También en España, la conocida casa de zapatillas Victoria logró remontar el negocio con un producto que recoge la bandera de la tradición y los buenos materiales, certificados y respetuosos con el medio ambiente. En el sector servicios, Grupo SIFU ha logrado duplicar sus trabajadores y su facturación en los últimos 5 años gracias al equilibrio entre la integración socio-laboral de personas con discapacidad –que representan el 85% de su plantilla- y una oferta de servicios de la más alta calidad, capaz de competir con otras empresas de Facility Services.

La ‘Generación Millennial’ ha demostrado ser una generación preocupada por conseguir una sociedad más justa y sostenible, pero no por ello han dejado de ser consumidores exigentes. Ellos, los consumidores del futuro, premiarán a los negocios sostenibles y sociales, y requerirán al mismo tiempo productos competitivos en calidad y en precio, encumbrando a las empresas socialmente competitivas.

Publicado en "El Economista"

PRESENTACIO DEL LLIBRE "RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA" A ALACANT

Presentació del meu llibre a Alacant, en el marc de la celebració de FOCUS PYME Y EMPRENDIMIENTO - http://www.focuspyme.es/

RESPONSABILIDAD SOCIAL COMPETITIVA

Hoy en el aeropuerto de Barcelona, en una de sus librerías, he podido ver mi libro ya disponible

RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA

Us presento la portada del meu llibre  - Responsabilidad Social Competitiva, que es publicarà el proper 13 de juny.

A continuació i en aquest link : https://www.youtube.com/watch?v=8njQZjnWxjA&feature=youtu.be

podreu veure el vídeo de presentació.

Espero us agradi.

XXIII EDICIO PREMI JOVE EMPRESARI 2015

1,2,3 EMPREN, AFRONTA UN REPTE EMPRENEDOR SENSE POR

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA - FEMCAT

Xerrada a l'escola Balaguer de l'Hospitalet de LLobregat, amb nois i noies de 4rt. ESO, parlant d'empresa i emprenedoria

EN QUÈ ES CARACTERITZEN LES EMPRESES SOLIDÀRIES?

El terme Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o Responsabilitat Social Empresarial (RSE), és tan ampli que ho abasta tot. Per començar, hem de saber distingir que no és el mateix una empresa responsable que una empresa que fa accions de responsabilitat social. La gran majoria d’empreses que fan memòries de RSC o que obtenen reconeixements són organitzacions que fan accions de RSC i les transmeten (ja sigui per raons de mercat reals o bé per convicció, però l’important és que ho facin), però aquesta memòria no implica que l’organització sigui socialment responsable en totes aquelles activitats que realitza.

 

Què és una empresa solidària? Si les haguéssim de definir, començaríem parlant d’organitzacions que duen a terme accions per convicció, perquè s’ho creuen i perquè realment ho volen fer. Han de ser organitzacions que apostin per aquesta solidaritat no només en termes de romanent (què fer amb l’excedent de que disposo), sinó en termes de producte. Això vol dir que el seu producte sigui en ell mateix solidari, que a més de satisfer una demanda del mercat, complementàriament satisfaci una demanda social.

 

Una empresa solidària ha de ser-ho a nivell intern, amb un tracte just envers els seus treballadors, i extern, amb la relació amb els diferents stakeholders. Aquesta empresa solidària, ha de gaudir, òbviament, d’una viabilitat econòmica, generar beneficis i ser autosostenible, però també ha de tenir entre les seves prioritats la creació de llocs de treball. De fet, poques coses hi ha més solidàries davant la crisi en el mercat laboral que patim. Per tant, no són organitzacions solidàries aquelles que, per exemple, no paguen els seus proveïdors, per una banda, i destinen una part dels seus beneficis a accions socials, per l’altra.

 

Existeixen les empreses solidàries? Al contrari del que es pugui pensar, afortunadament hi ha moltes empreses que ho són. Primerament, perquè cada vegada hi ha més emprenedors solidaris i conscienciats i, en segon lloc, perquè el mercat, cada cop més i amb més força, opta per productes i serveis amb aquest valor afegit. Amb la gran varietat de competidors que conformen el mercat, no és d’estranyar, per tant, que els consumidors apostin per aquelles marques que tenen un impacte positiu en la comunitat.

 

El talent actual (i el que vindrà) no només està centrant la seva decisió en les condicions econòmiques a l’hora de decantar-se per una feina, sinó també en formar part d’un projecte professional amb el que sentir-se realitzat socialment. De fet, està demostrat que les organitzacions que duen a terme accions solidàries tenen treballadors amb un sentiment de pertinença i una motivació majors. Això situa també la RSC com una potent eina de recursos humans pel que fa a la captació i retenció d’aquest talent.

 

Quin és el futur? Tot apunta que les empreses amb compromís i implicació social aviat tindran el reconeixement tant de treballadors com de consumidors, el que farà d’elles organitzacions amb futur i presència a la nostra societat. L’engagement d’uns i altres amb les empreses solidàries dependrà cada cop més de com es facin les coses i no tant de comunicar-les. Així, en el cas de les organitzacions socialment responsables, el “fer-ho bé” de la coneguda màxima en relacions públiques “Fer-ho bé i fer-ho saber”, tindrà més rellevància que mai.

Article publicat a VIA EMPRESA. Veure versión on-line : http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2016/02/com-es-una-empresa-solidaria-17595.php

LA DISCAPACITAT A LA QUARTA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Les innovacions tecnològiques estan transformant de manera vertiginosa la forma en que vivim i treballem. Sovint no en som conscients i ens hi adaptem còmodament. Tant és així, que qualsevol avenç espectacular que puguem veure en una pel·lícula de ciència ficció aviat queda obsolet, fins i tot, ja es parla d’una Quarta Revolució Industrial.

Pel col·lectiu de persones amb discapacitat, aquestes innovacions tecnològiques són molt significatives, ja que poden ajudar, i molt, a millorar la seva qualitat de vida, normalitzar la seva situació i potenciar les seves capacitats. De fet, moltes tasques i activitats del dia a dia que anys enrere eren impensables per aquestes persones ara ja no suposen un entrebanc gràcies a la tecnologia, i el millor de tot és que encara hi ha molt per fer, i es farà.

Així, conceptes aparentment futuristes com la intel·ligència artificial, la robòtica i la nanotecnologia, s’erigeixen actualment com a grans aliats de la discapacitat. Amb les pròtesis motoritzades o la tecnologia mòbil, per exemple, persones amb diversitats funcionals i necessitats especials han pogut superar aquelles barreres que els impedien dur una vida normal.

El cas és que avui dia veiem autèntics miracles en aquest sentit, realitats que superen en moltes ocasions la ficció, seguint amb el símil del cinema, i que són molt necessàries per al ple desenvolupament i realització de les persones que formen part d’aquest col·lectiu. Per aquest motiu cal seguir treballant en aquesta línia fins aconseguir una major accessibilitat a aquestes solucions, ara per ara limitades degut als elevats costos que implica la seva producció. És el més just.

Però els avenços tecnològics venen sempre acompanyats de canvis, com els que afecten el mercat laboral. Així, al Fòrum Econòmic Mundial, que ha tingut lloc fa uns dies a Davos, s’ha vaticinat una supressió de set milions de llocs de treball convencionals en cinc anys fruit d’aquest progrés, que a la vegada es veurà compensada amb la creació de milions de noves posicions, en aquest cas especialitzades, relacionades amb els camps de les matemàtiques, l’arquitectura o l’enginyeria.

L’automatització és un fet, i cada cop són més les funcions que poden realitzar les màquines, obligant-nos a reinventar-nos i adaptar-nos a les necessitats del mercat de treball. És probable, per tant, que amb aquesta imminent transformació del mercat de treball propiciada per la tecnologia es destrueixin feines, en especial aquelles de poc valor afegit, consistents en tasques més manuals, sovint realitzades per persones amb discapacitat.

Tot plegat fa més indispensable que mai avançar-nos i estar preparats per gestionar el canvi, i és en aquest punt on la formació adquireix un paper fonamental, ja que probablement l’únic que ens garantirà una feina seran els nostres coneixements. En el cas dels col·lectius més desfavorits, entre ells les persones que pateixen alguna discapacitat, aquesta preparació serà encara més necessària.

Ens trobem davant un repte important, on no només haurem d’exigir solucions a l’Administració, que faria bé en reforçar la formació, per evitar un increment de la desocupació i la desigualtat, també nosaltres haurem de començar a fer els deures i preparar-nos per un futur amb molts avantatges però també amb moltes responsabilitats i feina per fer.

Pots veure la versió impressa a : http://www.social.cat/opinio/5743/la-discapacitat-a-la-quarta-revolucio-industrial.

ES POT FER BÉ LA FEINA I EL BÉ AMB LA FEINA?

PUBLICAT A MON EMPRESARIAL - NOVEMBRE 2015

VALUES & WINE

Participación en la nueva sesión de Values & Wine. 

XXII EDICIÓ DEL PREMI JOVE EMPRESARI - AIJEC

REINVERTIR EN LA EMPRESA

Artículo publicado en Expansion - 05/02/15

EMPRENDIMIENTO

Excepcional vídeo sobre Emprendimiento, la idea, la constancia y  hacer realidad tus sueños.

GUIA D'EXPERIENCIES

FEMCAT ha publicat un resum - Guia d'experiències - del seu programa "Escola i Empresa" amb el que hi col.laboro.

JORNADA COLABORAR PARA INNOVAR

 

Hoy he participiado en el acto de presentación del Proyecto de Simbiosi Empresarial, con Cambra de Comerç i Industria de Barcelona, en el que los representantes de Byhours, Casa Ametller i RACC, aparte de presentarnos sus compañías, han mostrado hacia dónde quieren ir y en qué les gustaría innovar.

TRABAJAR O GENERAR DINERO

Publicado EL 26/11/14 en EXPANSION

20ª EDICIO LA NIT DE LA EMPRESARI - CECOT

Grupo SIFU reb el Reconeixement a l'Entitat Integradora

 

CONSEJEROS DEL SIGLO XXI

 

Con la llegada de la crisis, hace ya casi siete años, las grandes empresas cotizadas no solo debían enfrentarse a mercados globalizados, a escenarios donde internet y las nuevas tecnologías son imprescindibles o a mayor competencia, sino también a procesos de reestructuración organizativa, reducción de costes, así como asumir un incremento de los riesgos económicos y legales. En este proceso la figura de los Consejeros Independientes tomaba cierta relevancia dentro de los “Gobiernos Corporativos”, pues un perfil externo podía aportar experiencia y una visión más amplia y objetiva para poder sobrellevar esta etapa.

 

Sin embargo, si profundizamos un poco más en los Consejos de Administración de las principales sociedades españolas, nos podemos dar cuenta de que la mayoría de estos cargos han nacido en la primera mitad del siglo pasado.

 

La función de estos expertos es la de ayudar a consolidar el futuro de una compañía aportando valor a los procesos de planificación y decisión estratégica. En un mundo en continua evolución, cambios vertiginosos y donde la tecnología y la empresa van cada vez más de la mano, resulta francamente preocupante la falta de consejeros preparados para afrontar este tipo de retos.

 

Los organismos responsables del buen gobierno, del control de la dirección y de preservar la eficiencia y perdurabilidad de una sociedad, deben ser conscientes de que la innovación y las nuevas tecnologías, día a día tienen más importancia dentro de una empresa, por lo que si quieren adaptarse al contexto actual e incluso posicionarse como corporaciones modernas y avanzadas deben contar con asesores bien formados en este campo.

Este perfil debería conocer de primera mano el impacto y repercusión de las redes sociales, pues hoy el éxito de muchas marcas también se basa en una buena gestión de sus perfiles online, así como en su estrategia de posicionamiento y en su capacidad para interactuar y captar clientes a través de las mismas. Otro ejemplo es la tecnología móvil, pues facilitar la vida a las personas a través de las aplicaciones supone un paso imprescindible en toda gran compañía que se precie.

Tan solo el 3% de los actuales “Consejeros Independientes” de las 25 primeras empresas del IBEX 35 tienen menos de 64 años. Parece ser que, por ahora, las sociedades dan más importancia a quienes pueden proporcionar un contrato mañana, que a quienes resultan pieza clave para sobrevivir los próximos 10 años. Visto lo visto, o las grandes compañías empiezan a invertir esta dinámica o no les auguro un futuro muy próspero y duradero.