LA DISCAPACITAT A LA QUARTA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Les innovacions tecnològiques estan transformant de manera vertiginosa la forma en que vivim i treballem. Sovint no en som conscients i ens hi adaptem còmodament. Tant és així, que qualsevol avenç espectacular que puguem veure en una pel·lícula de ciència ficció aviat queda obsolet, fins i tot, ja es parla d’una Quarta Revolució Industrial.

Pel col·lectiu de persones amb discapacitat, aquestes innovacions tecnològiques són molt significatives, ja que poden ajudar, i molt, a millorar la seva qualitat de vida, normalitzar la seva situació i potenciar les seves capacitats. De fet, moltes tasques i activitats del dia a dia que anys enrere eren impensables per aquestes persones ara ja no suposen un entrebanc gràcies a la tecnologia, i el millor de tot és que encara hi ha molt per fer, i es farà.

Així, conceptes aparentment futuristes com la intel·ligència artificial, la robòtica i la nanotecnologia, s’erigeixen actualment com a grans aliats de la discapacitat. Amb les pròtesis motoritzades o la tecnologia mòbil, per exemple, persones amb diversitats funcionals i necessitats especials han pogut superar aquelles barreres que els impedien dur una vida normal.

El cas és que avui dia veiem autèntics miracles en aquest sentit, realitats que superen en moltes ocasions la ficció, seguint amb el símil del cinema, i que són molt necessàries per al ple desenvolupament i realització de les persones que formen part d’aquest col·lectiu. Per aquest motiu cal seguir treballant en aquesta línia fins aconseguir una major accessibilitat a aquestes solucions, ara per ara limitades degut als elevats costos que implica la seva producció. És el més just.

Però els avenços tecnològics venen sempre acompanyats de canvis, com els que afecten el mercat laboral. Així, al Fòrum Econòmic Mundial, que ha tingut lloc fa uns dies a Davos, s’ha vaticinat una supressió de set milions de llocs de treball convencionals en cinc anys fruit d’aquest progrés, que a la vegada es veurà compensada amb la creació de milions de noves posicions, en aquest cas especialitzades, relacionades amb els camps de les matemàtiques, l’arquitectura o l’enginyeria.

L’automatització és un fet, i cada cop són més les funcions que poden realitzar les màquines, obligant-nos a reinventar-nos i adaptar-nos a les necessitats del mercat de treball. És probable, per tant, que amb aquesta imminent transformació del mercat de treball propiciada per la tecnologia es destrueixin feines, en especial aquelles de poc valor afegit, consistents en tasques més manuals, sovint realitzades per persones amb discapacitat.

Tot plegat fa més indispensable que mai avançar-nos i estar preparats per gestionar el canvi, i és en aquest punt on la formació adquireix un paper fonamental, ja que probablement l’únic que ens garantirà una feina seran els nostres coneixements. En el cas dels col·lectius més desfavorits, entre ells les persones que pateixen alguna discapacitat, aquesta preparació serà encara més necessària.

Ens trobem davant un repte important, on no només haurem d’exigir solucions a l’Administració, que faria bé en reforçar la formació, per evitar un increment de la desocupació i la desigualtat, també nosaltres haurem de començar a fer els deures i preparar-nos per un futur amb molts avantatges però també amb moltes responsabilitats i feina per fer.

Pots veure la versió impressa a : http://www.social.cat/opinio/5743/la-discapacitat-a-la-quarta-revolucio-industrial.