Jornada Responsable de la mano de Corresponsables el pasado 1 de junio en Málaga.
martes, 6 de junio de 2017
LA COMUNICACIÓN RESPONSABLE Y LOS OBJETIVOS DEL DESARROLLO SOSTENIBLE
Jornada Responsable de la mano de Corresponsables el pasado 1 de junio en Málaga.
martes, 9 de mayo de 2017
DISCAPACITAT I ABSENTISME LABORAL
El desconeixement i els
prejudicis que envolten la contractació de persones amb discapacitat dificulten
la integració d’un col·lectiu que, pel simple fet de tenir diversitat funcional,
ha de demostrar més que la resta de companys. L’absentisme laboral és un dels
mites existents que cal superar en aquest àmbit donant-los-hi una oportunitat per
demostrar el seu compromís i implicació a nivell professional.
Recentment s’ha presentat un
estudi sobre l’absentisme laboral de les persones amb discapacitat a les
empreses, elaborat per Activa Mutua, del que se’n desprèn que la discapacitat
en sí mateixa no és una variable que incideixi en una major o menor taxa
d’absentisme. Aquesta conclusió és, sense dubte, un dels arguments a esgrimir
en el debat de la inserció d’aquest col·lectiu, ja que permet trencar el prejudici
que existeix envers la seva contractació.
Tot i que es tracta d’un
informe qualitatiu -i amb l’afegitó de la manca d’anàlisis d’aquest aspecte per
part de les empreses-, el fet que les entitats del sector i els responsables de
Recursos Humans de les companyies no percebin l’absentisme laboral com un
factor inherent al personal amb discapacitat demostra, un cop més, que la
integració d’aquest col·lectiu és factible i, a més a més, rendible i
beneficiosa per les companyies.
Un 57,3% dels enquestats per a
l’elaboració de l’estudi d’Activa Mutua coincideix amb que la discapacitat no
influeix en un major absentisme i argumenta que les persones amb diversitat
funcional acostumen a estar més motivades i implicades en el seu lloc de
treball i que les baixes de maternitat o paternitat d’aquest col·lectiu són
menors.
Però aquestes dades són
merament orientatives i no podem valorar la situació fins que no hi hagi un
registre oficial que ens proporcioni una perspectiva global d’aquest àmbit. És
per això que la Seguretat Social hauria d’introduir indicadors que ens
permetessin disposar d’informació fiable per tal d’analitzar-la i proposar
millores que facilitin la integració laboral de les persones amb discapacitat,
especialment a l’empresa ordinària.
Moltes companyies no mesuren ni
analitzen l’absentisme dels seus treballadors i molt menys tenen en compte la
variable de la discapacitat per a poder determinar polítiques efectives en
aquest sentit. Precisament aquesta és una de les principals dificultats amb la
que ens trobem: l’absentisme s’ha d’entendre com un indicador d’una situació de
malestar a la feina que cal millorar i, per tant, és només a través del seu
estudi que podrem veure les peculiaritats de cada cas i aportar solucions a
nivell preventiu.
Qüestions estructurals i
organitzacionals com el repartiment de responsabilitats i rols, l’estil de
lideratge, el treball en equip, la cultura corporativa o la remuneració són
elements que cobren especial importància per al col·lectiu amb discapacitat, no
només amb l’objectiu d’eradicar l’absentisme laboral sinó també per facilitar
la seva integració en el sí de l’empresa.
L’anàlisi de llocs de treball i
la seva adaptació per a les persones amb diversitat funcional, així com el
seguiment del treballador i la participació en reunions d’equip per valorar el
grau de satisfacció en l’empresa, permetran conèixer el nivell d’inserció laboral
de l’empleat. Aquest tipus d’iniciatives, especialment dirigides al col·lectiu
amb discapacitat, són una bona eina de gestió de l’absentisme i reforcen una
cultura corporativa que valora als seus treballadors i creu en la igualtat
d’oportunitats per a tothom.
Article publicat a Social.Cat. Veure versió on-line : http://www.social.cat/opinio/6700/discapacitat-i-absentisme-laboral
jueves, 4 de mayo de 2017
PRESENTACIÓN DEL LIBRO RESPONSABILIDAD SOCIAL COMPETITIVA
Presentación de mi libro " Responsabilidad Social Competitiva" ante el Rotary Club. .
martes, 4 de abril de 2017
GRADUACIÓN DE LA I PROMOCIÓN DE EXPERTO UNIVERSITARIO EN TAREAS AUXILIARES DE TIENDA
Cátedra de Discapacidad y empleabilidad - TEMPE y APSA. Elche
miércoles, 22 de marzo de 2017
PRESENTACIÓN DEL LIBRO: “RESPONSABILIDAD SOCIAL COMPETITIVA”
Nueva presentación de mi libro "Responsabilidad Social Competitiva", juntamente con EDIPE en Palma de Mallorca el próximo 30 de marzo.
jueves, 16 de marzo de 2017
El fracàs de la integració de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària
Des que l’any
2002 l’Oficina Estadística de la Unió Europea (l’Eurostat) començà a publicar
dades sobre la situació laboral del col·lectiu amb discapacitat[1],
Espanya sempre ha ocupat les darreres posicions de la classificació. Seguim a
la cua en quant a la integració de persones amb diversitat funcional al mercat
ordinari en comparació amb els nostres veïns europeus.
Tot i comptar amb
una legislació específica des de fa més de 30 anys, l’estructura, funcionament
i marc que regula no es correspon amb la realitat, fet que provoca el seu
incompliment. La Llei d’Integració Social del Minusvàlid, que data de 1982, estableix
l’obligatorietat de contractar persones amb discapacitat a les empreses de més
de 50 treballadors cobrint així l’accés d’aquest col·lectiu als llocs de
treball ordinaris però aquesta fita queda relegada a l’oblit per la manca
d’adaptació de la normativa a la situació del sector.
S’ha demostrat
que la correlació entre dotació econòmica i inserció laboral és inexistent. Un
increment de recursos en aquest sentit no es tradueix en un augment de
contractes a l’empresa ordinària. I les polítiques de sensibilització actuals que
haurien de fomentar aquesta inserció tampoc ajuden, els seus resultats són
ínfims.
L’únic factor d’èxit
és el dels Centres Especials de Treball, que per cert, són assenyalats de
vegades com a responsables de l’escassa integració laboral de les persones amb
discapacitat al mercat obert. Es criminalitzen per fer les coses bé, per creure
en l’ocupació d’aquest col·lectiu i gestionar el 70% dels seus contractes
enlloc d’aturar-se a analitzar què es el que realment no funciona i veure com
podem canviar la situació actual.
No conec cap llei
que es compleixi per convicció, es compleixen per obligació. Fins que no s’exigeixi
de veritat a les empreses que el 2% de la seva plantilla l’integrin persones
amb diversitat funcional, fins que no hi hagi una sanció adient que es
correspongui amb la importància d’aquesta mesura, fins que la política
d’inspecció no sigui realment punyent... fins que tot això no succeeixi, la
inserció del col·lectiu amb discapacitat per la que portem treballant més de 40
anys romandrà lluny del nostre abast.
Article publicat a Di@ri de la Discapacitat, veure versió web :