Nombrosos estudis en els últims anys apunten a la
rendibilitat dels Centres Especials de Treball, peça clau per dirigir-nos a la
plena integració de persones amb diversitat funcional. Un dels diversos informes
publicats en aquest sentit, el de l'Associació de Centres Especials de Treball de
Navarra (Acemna), demostra que per cada euro invertit en la generació de llocs
de treball per a persones amb discapacitat hi ha un retorn de 2,09 euros a la
societat. Uns 37 cèntims d’aquests euros retornen a l'administració via
impostos, 91 cèntims van a salaris de persones amb discapacitat i la resta, més
de 80 cèntims, per altres contractes, salaris i subministraments. Per tant,
està comprovat que proporcionar feina per aquest col·lectiu és rendible per a
la societat, per a l’economia i pel país en general, ja que dóna respostes a la
preocupació de prioritzar la despesa en una època de crisi i retallades.
Tenint en compte aquesta premissa, el més lògic seria que
els diferents governs apostessin per
la inserció de les persones amb diversitat funcional en el món laboral. Malauradament,
hem de sentir dir al nostres polítics que no poden fer front a aquesta despesa
social i per això es veuen avocats a fer retallades. Si la integració laboral
del col·lectiu suposa un cost important per a l’administració i el que
necessiten és minimitzar-lo, només han de parar atenció a aquestes dades,
perquè quan més inverteixin més estalviaran, així com estaran contribuint a crear
una societat millor. Més inversió és la solució.
El mateix passa al sector sanitari, on l’exemple és molt
clar. L’aposta per la prevenció suposa un retorn econòmic molt important, doncs
per cada campanya informativa s’estalvien nombrosos tractament i ingressos hospitalaris.
No obstant això, un tant per cent molt elevat dels pressupostos en sanitat es
destinen a l’actuació (serveis sanitaris, medicació hospitalària, farmàcia...) i
només una petita part a la prevenció.
La sensació que solem tenir és que l’atenció a les persones
amb discapacitat es percep com un problema dins la nostra societat, d’aquí la
falta d’ajudes i d’inversió destinada al col·lectiu. Tanmateix, si legislem i invertim
en els miners o en els “astilleros” per minimitzar el seu impacte social, ho
hauríem de fer també en aquest cas, més encara quan la inversió ens pot aportar
un retorn social i econòmic.
Article publicat a Social.cat - 05/02/15.
No hay comentarios:
Publicar un comentario