Són
pocs els estudis que avaluen la situació de les persones amb discapacitat en
relació a l’absentisme laboral, conducta que constitueix un dels problemes de
productivitat de l’estat i que suposa costos considerables a les empreses, a la
Seguretat Social i al conjunt de la societat anualment.
Segons
revela el IV Informe d’Adecco sobre l’absentisme, l’any 2014 va registrar un
màxim històric en la contractació de persones amb discapacitat (82.977), una
xifra prou significativa i que mereix especial atenció. Tanmateix, cal tenir en
compte que encara a dia d’avui la participació de les persones amb discapacitat
en el mercat laboral es situa molt per sota de l’escenari ideal, amb un índex
d’activitat del 36,6% respecte al 58,4% de la resta de la població.
Destacar
com a dada rellevant, que també al 2014, per primera vegada en sis anys, la
taxa d’absentisme laboral a Espanya es va incrementar situant-se en un 4,4%
respecte al 4,1% registrat l’any anterior. Una xifra que segons els autors de
l’informe, demostraria que l’efecte crisis en les absències al lloc de treball
ha esgotat el seu potencial i que, per tant, l’absentisme continua representant
un important repte per a les empreses.
Si contemplem l’absentisme entre el col·lectiu de
persones amb discapacitat, el sentit comú ens diria que les persones amb
patologies cròniques, haurien de tenir un grau d'absentisme i de baixes
laborals superior al de les persones que no tenen aquestes patologies. Tot i
així, aquesta creença no s’esdevé en la realitat.
Una enquesta d’Adecco realitzada a 297 empreses
conclou que la discapacitat no és un factor que potencií l’absentisme laboral,
sinó tot el contrari, doncs la seva incidència és inferior a la mitjana en tots
els seus supòsits. Aquestes dades demostren que el percentatge d’absentisme
laboral registrat entre el global dels treballadors es situa entorn a un 10,4%,
superant la xifra de treballadors amb discapacitat, que es troba en un 6,3%,
avalant d’aquesta manera la idea de que les persones amb discapacitat no
s’absenten més del seu lloc de treball.
De fet, el 79% de les empreses enquestades reconeixen
no tenir més absències entre els seus empleats amb algun tipus de discapacitat.
D’altra banda, si tenim en compte que la màxima incidència d’absentisme es
troba en les baixes per contingències comuns, les persones amb discapacitat
registren un 29% respecte al 43% del global dels treballadors.
En la majoria dels casos, factors com ara l'esforç,
l'esperit de superació, la voluntat de demostrar que es pot fer la feina amb la
mateixa qualitat, i la necessitat d'aprofitar una oportunitat laboral donades
les barreres que s’acostumen a trobar per accedir al mercat laboral, certament influeixen
en el fet de que les persones amb discapacitat tinguin un grau de baixes
laborals inferior al de la resta de la població.
Aquesta dada no només l’hem d’analitzar en termes
econòmics per l'empresari, sinó també en termes productius, ja que els
empresaris necessiten gent compromesa, motivada i positiva, i les persones que
compleixen aquests requisits són professionals que acaben agafant menys baixes
laborals.
El fet de que una empresa o organització compti amb persones
que tenen algun tipus de discapacitat i que demostren el baix nivell
d’absentisme tot i les seves condicions, mostra un exemple positiu a la resta
de treballadors, ajudant a millorar el clima laboral i a que les taxes d’absentisme
d’aquests disminueixi. Elements que en definitiva afecten al funcionament de
l’empresa i a millorar el seu nivell de productivitat.
Hem de recordar que un 63,4% de les persones amb
discapacitat en edat laboral no tenen feina ni en cerca, xifres que denoten que
la normalització continua sent una assignatura pendent entre el col·lectiu.
Així doncs, al marge de l’exemple que el global de la població hauria d’aprendre
de les conductes laborals de les persones amb discapacitat en relació a
l’absentisme, hauríem d’apartar els clixés socials i culturals que no ens
deixen veure més enllà d’una simple etiqueta, confiant en les capacitats del
col·lectiu, treballar plegats perquè la seva integració laboral sigui una
realitat més que no pas una assignatura pendent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario