Fa uns dies diverses publicacions es
feien ressò dels resultats publicats a un informe del Ministeri de Treball i
Seguretat Social sobre la inserció laboral de les persones amb discapacitat a España.
El citat estudi revela que la taxa d’atur del col·lectiu ha crescut en un 100%
des de que va començar la crisi econòmica al 2008 i la xifra d’aturats
ascendeix avui a 131.514 persones, el que suposa gairebé un 3% del total a
l’atur.
Aquesta, sens dubte, és una pèssima
noticia que posa de manifest que aquest sector de la població no només pateix
les conseqüències comunes de la crisi, sinó que es veu doblement afectat pel
fet de tenir una discapacitat.
Tot i així hi ha una dada que sorprèn
a primer cop d’ull en aquest document, i és que en contra del que la majoria de
la gent pugui creure, l’atur afecta en un grau més elevat (un 55%) a homes amb
discapacitat física. En general, la societat tendiria a pensar que aquest
perfil correspondria al d’una dona amb una discapacitat psíquica o mental, normalment
aquelles que poden generar més por entre els companys, entre els empresaris que
han de decidir la seva contractació o entre els responsables de RRHH que han de
confiar en que seran capaços de desenvolupar les tasques que se’ls hi
encomanen. Tanmateix els resultats demostren que la societat està canviant i
que s’ha confiat en aquest tipus de persones amb capacitat productiva per
portar a terme feines que escauen al seu tipus de perfil.
Al nostre Centre Especial de Treball,
per exemple, portem anys apostant per donar oportunitats al col·lectiu a través d’una bona selecció i adaptació al
lloc de treball, així com d’un seguiment constant per part de les Unitats de
Suport a l’Activitat Professional (USAPS), fins el punt que tenim un 26% de
treballadors amb discapacitat psíquica o mental, plenament integrats als seus
llocs de treball.
Sembla doncs, que ara és el moment de
reflexionar i veure que cal redirigir els esforços en ajudar al col·lectiu amb
la discapacitat que pateix un índex més elevat d’atur, per tal de poder
revertir aquesta situació.
Una altra xifra de la que podem
extreure el cantó més optimista és que aquest 2013 la inserció laboral de
persones amb discapacitat a través dels CET ha pujat en un 7,6% respecte al
2012, segons l’acumulat de contractacions i fonts de la Federación Empresarial Española de Asociaciones de Centros Especiales
de Empleo (FEACEM). Això
reflecteix que tot i la crisi, aquest tipus d’entitats segueixen lluitant per
crear llocs de treball entre el col·lectiu i perquè les empreses perdin la por
i siguin responsables amb el compliment de la LISMI, a més de conscienciar a la
societat, a treballadors i treballadores, companys de feina, que una persona
amb discapacitat, pel sol fet de que li hagi costat el doble aconseguir una
feina, és capaç de donar-ho tot i més al seu nou lloc de treball.
El repte dels CET en aquests últims
anys per subsistir ha estat dur i costós, ja que gràcies a ells s’ha pogut
mantenir la inserció laboral de les persones amb discapacitat a España. Una
figura que ha demostrat la seva eficàcia, solvència i capacitat per crear llocs
de treball i sense la qual aquestes dades de les que parlem avui serien molt
pitjors. És per això que des de les administracions i especialment des de la
Generalitat de Catalunya, es segueix creient en donar suport a aquest tipus
d’entitats.
Publicat a SOCIAL.CAT el 27/09/13. Veure link :
