RSE I EMPRESA FAMILIAR

Curiosament, la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) està més vinculada a la gran empresa, a l’empresa multinacional, que decideix cedir una part dels seus beneficis a la societat. No obstant, com hem pogut observar tantes vegades, moltes d’aquestes polítiques de RSE no neixen de la base ni són part de l’essència de la companyia, sinó que són simples departaments independents amb pressupostos més o menys elevats. Aquest fet ha desencadenat en situacions d’incoherència a moltes d'aquestes empreses denominades socialment responsables i amb bons rankings reputacionals, que posen pegats i incompleixen l’essència i el més bàsic de la RSE. Estem parlant del compliment de la llei, de no anar contra els propis stakeholders i dels autodenominats principis.

Per què succeeix això? Sota el meu punt de vista, aquesta situació té a veure clarament amb una falta de valors, atès que en última instància estem parlant de grans multinacionals les quals no se sap a qui pertanyen, on els directius hi estan de pas i no arriben a implicar-se com caldria. Així doncs, en aquestes circumstàncies, s’acaben prioritzant més les accions econòmicament “rendibles” que les accions i decisions amb valors, perquè justament aquests manquen tot i formar part del missatge de la companyia, en els seus valors, missió i visió que tan fermament es preocupen de comunicar. Vist que, al capdavall, totes les accions acaben depenent dels directius que estan al capdavant del negoci i al fet de que aquests, per norma general, no han entrat a l’empresa amb l’afany de compartir els valors propis que la van constituir, sinó amb l’objectiu de fer-la créixer i millorar els seus marges, no és d’estranyar que aquests valors difícilment s’acabin duent a terme, i ens acabem trobant amb exemples ben allunyats del que hauria de ser una empresa socialment responsable.

Altrament, aquest fet no es dóna a les empreses familiars, majors en nombre però a la vegada les que menys soroll fan a nivell de memòries de RSE o polítiques al respecte. No obstant, aquestes són les que més s'impliquen i fan en aquest sentit, tot i que la gran majoria no exposa tot el que fa. El per què d’aquest fet és ben senzill, i és que les companyies familiars no senten que estiguin desenvolupant polítiques socials, sinó que l’únic que fan és utilitzar el sentit comú i els valors que tenen com a famílies propietàries.

A les empreses familiars, els executius o bé són membres de la família, o bé són dirigits per un consell d’administració format principalment per les famílies propietàries. Aquest fet provoca que els valors de la companyia (que sempre estan alineats amb el fundador i de facto amb la família), estiguin  inherents en les decisions que es prenen i vinculades als directius, formant part tanmateix de la cultura de l’empresa, quelcom que esdevé realment difícil de canviar.

Sota el meu parer, les empreses familiars són les grans oblidades en la RSE, considerant que són les que més fan, creuen en el valor de les seves accions i són les més coherents amb els seus principis ètics i socials. Definitivament, el suport a les empreses familiars pot ajudar, en gran mesura, a fomentar indirectament polítiques de desenvolupament de la Responsabilitat Social, polítiques que ja formen part del seu core business.

Publicat el 30/10/15 a Social.Cat. Veure també http://www.social.cat/opinio/5549/rse-i-empresa-familiar