Participación en la nueva sesión de Values & Wine.
martes, 13 de octubre de 2015
domingo, 4 de octubre de 2015
JOSE LUIS LAYOLA, DE LA SILLA DE RUEDAS A SUPERAR LA TITAN DESERT
El pasado 1 de octubre en Valencia y dentro del ciclo de conferencias Testimoniales, organizado conjuntamente entre GAES y Fundación Grupo SIFU.
José
Luis Layola
tiene 44 años y desde hace 19 padece Esclerosis Múltiple. Sin embargo, esta
circunstancia no le ha impedido luchar por sus objetivos. Ganador de la beca
“Persigue tus sueños” de GAES por su proyecto ¡Sí se puede,
con tu ayuda! Vence a tu esclerosis múltiple como un Titán,
En
lucha constante, con muchas horas de rehabilitación y un espíritu fuerte,
Layola ha conseguido pasar de estar en silla de ruedas, muletas y bastón, a
participar en uno de los desafíos extremos más duros: la Titan Desert.
Las
dificultades a las que se ha tenido que enfrentar para lograr este reto
deportivo, el proceso que ha seguido y los sentimientos que le genera el
haberlo superado son algunos de los temas que Layola abordó en la conferencia .
viernes, 2 de octubre de 2015
INICIATIVA PRIVADA I VALOR SOCIAL
Tradicionalment sempre hem associat les empreses socials amb ONG’s,
fundacions o entitats sense afany de lucre. Tanmateix, en els darrers anys s’ha
percebut un increment d’empreses mercantils la finalitat de les quals són
plenament socials. Per posar un exemple, en el sector dels Centres Especials de
Treball (CET’s), les organitzacions mercantils són les que actualment estan
creant més llocs de treball per a persones amb discapacitat.
Malauradament, hi ha una part del sector que no està a favor ni dóna
suport a aquest tipus d’ iniciatives, diferenciant entre bons i dolents als CET’s
pel sol fet de tenir un origen associatiu o mercantil.
En un context en el qual l’atur de les persones amb discapacitat supera
el 50 %, no hem de fer distincions de les organitzacions pel seu origen sinó
pels seus resultats socials, per la quantitat i la qualitat dels llocs de
treball que generen per a persones en situació de risc i vulnerabilitat.
Qualsevol organització, ja sigui mercantil o no lucrativa, que realitzi
algun tipus d'activitat mercantil i que tingui entre els seus objectius la
inserció laboral de persones en risc d'exclusió social, com són les persones
amb diversitat funcional, hauria de poder ser reconeguda per la societat.
Així doncs, hem de treballar per tal que el principi de qualitat i de
no discriminació, tant important dins la nostra societat, també es traslladi a
les iniciatives que tinguin per finalitat contribuir a fer un món més just i
millor per a tothom, independentment del seu origen.
En aquest context i dins el món dels Centres Especials de Treball, ens
trobem com una part del sector discrimina a l’altra pel sol fet de tenir un
origen mercantil, fins i tot quan els salaris i els llocs de feina creats pel
sector mercantil són més elevats en tots els casos.
En definitiva, l’actual context econòmic i la realitat canviant del
nostre dia a dia ens hauria de permetre centrar més la nostra atenció en les
accions que promouen aquest tipus d’iniciatives, i que vetllen per la protecció
del treball de les persones amb discapacitat, ja sigui física, mental,
sensorial o intel·lectual.
Les empreses amb valor social, com ara les organitzacions mercantils
que promouen la inserció laboral d
el col·lectiu amb diversitat funcional,
aporten canvis reals que es traslladen en un mercat laboral més just i
igualitari per a tots, i per tant en una societat que demostra vetllar pel bé
comú des d’un punt de vista professional, però sobretot de responsabilitat
moral.
Article publicat a Social.cat. 02/10/15 Veure : http://www.social.cat/opinio/5493/iniciativa-privada-i-valor-social
sábado, 26 de septiembre de 2015
martes, 28 de julio de 2015
CRISI I ABSENTISME LABORAL
Segons les dades del IV Informe d’Adecco sobre l’absentisme, l’absentisme laboral a Espanya costa més de 9.000 milions d’euros l’any, un dels problemes de productivitat que sempre ha tingut l’Estat. Des de 2007, l’absentisme ha tingut una tendència a la baixa, a causa de diversos factors, entre ells, el nivell d’acomiadaments per part de les empreses, els comportaments menys arriscats per parts dels treballadors per no perdre el lloc de treball així com la consciència de la necessitat de donar un cop de mà o multiplicar els esforços en èpoques de crisi.
Aparentment, la crisi podria estar ajudant a corregir el problema, un fet que segons José Ramón Pin, director del IRCOIESE, representa una de les errades de les nostres relacions laborals. Tanmateix, el 2014 per primera vegada en sis anys, la taxa d’absentisme laboral a Espanya s'hi ha incrementat, situant-se en un 4,4% respecte al 4,1% registrat l’any anterior. Una xifra que segons els autors de l’informe, demostraria que l’efecte crisi en les absències al lloc de treball ha esgotat el seu potencial.
Davant d’aquesta situació, són diverses les preguntes que ens hauríem de plantejar. D’una banda, per què en èpoques de recessió l’absentisme i les IT (incapacitats temporals) baixen dràsticament i, no obstant això, en etapes de vaques grasses, se situa entre els majors índexs d’Europa?
Un altre aspecte que seria interessant analitzar és per què l’absentisme dels autònoms és inferior a l’absentisme dels assalariats, o per què l’absentisme de les persones amb discapacitat (PcD) és inferior al registrat en les persones que no en tenen, tenint en compte que les PcD tenen malalties congènites i condicions cròniques que, en teoria, les hauria d’incapacitar en major grau que a la resta de la població.
Són diverses les teories que proven de donar resposta a aquestes qüestions, tot i així, la realitat és que, durant aquesta època de recessió, no hem donat l'oportunitat a les mútues perquè actuïn com a tal i pel que van ser creades: les mútues haurien de poder gestionar les altes i baixes de les incapacitats temporals dels treballadors. Cal recordar que són entitats de servei públic però de gestió privada, i que els seus interessos estan alineats amb els de les empreses.
Els cicles econòmics ens asseguren èpoques de bonança i èpoques de crisi, però el que realment importa, en definitiva, és que siguem capaços d’aprendre de les crisis per tal de poder resoldre el que no funciona. En una època de crisi com la que hem viscut, i de la qual tot just comencem a treure el cap, hauríem de permetre’ns ser millors i aprendre de les situacions que no volem que es repeteixin.
Malauradament, pel que fa a l’absentisme, que arriba al milió de treballadors diaris, ens queda encara una assignatura pendent, en la que no s’han implementat les mesures adequades i que hauríem de corregir, una assignatura que suposa importants sumes de diners a les empreses i als ciutadans, i que provoca una significativa pèrdua de competitivitat empresarial respecte a altres països.
De fet, aquest forat de frau, si se’l pot anomenar així, representa una realitat que en última instància va en detriment dels bons treballadors i beneficia als que no ho són tant. No es tracta, però, de perseguir a aquells que s’absenten del seu lloc de treball o agafen la baixa (tots ens hi hem trobat a vegades i ens hi trobarem), sinó de controlar el grau d’absentisme per tal de garantir que es mantingui en els mateixos nivells en els quals ha estat en època de crisi.
Dissortadament, aquest debat és dels considerats políticament incorrectes, doncs segons com s’expressi, es podria donar una certa percepció errònia de control o explotació. Ara bé, en la mesura en la qual siguem capaços de posar aquests debats sobre la taula, ajudarem a tenir un país més productiu i competitiu.
Publicat a VIA EMPRESA, el diari empresarial de Catalunya
viernes, 24 de julio de 2015
Absentisme laboral i discapacitat
Són
pocs els estudis que avaluen la situació de les persones amb discapacitat en
relació a l’absentisme laboral, conducta que constitueix un dels problemes de
productivitat de l’estat i que suposa costos considerables a les empreses, a la
Seguretat Social i al conjunt de la societat anualment.
Segons
revela el IV Informe d’Adecco sobre l’absentisme, l’any 2014 va registrar un
màxim històric en la contractació de persones amb discapacitat (82.977), una
xifra prou significativa i que mereix especial atenció. Tanmateix, cal tenir en
compte que encara a dia d’avui la participació de les persones amb discapacitat
en el mercat laboral es situa molt per sota de l’escenari ideal, amb un índex
d’activitat del 36,6% respecte al 58,4% de la resta de la població.
Destacar
com a dada rellevant, que també al 2014, per primera vegada en sis anys, la
taxa d’absentisme laboral a Espanya es va incrementar situant-se en un 4,4%
respecte al 4,1% registrat l’any anterior. Una xifra que segons els autors de
l’informe, demostraria que l’efecte crisis en les absències al lloc de treball
ha esgotat el seu potencial i que, per tant, l’absentisme continua representant
un important repte per a les empreses.
Si contemplem l’absentisme entre el col·lectiu de
persones amb discapacitat, el sentit comú ens diria que les persones amb
patologies cròniques, haurien de tenir un grau d'absentisme i de baixes
laborals superior al de les persones que no tenen aquestes patologies. Tot i
així, aquesta creença no s’esdevé en la realitat.
Una enquesta d’Adecco realitzada a 297 empreses
conclou que la discapacitat no és un factor que potencií l’absentisme laboral,
sinó tot el contrari, doncs la seva incidència és inferior a la mitjana en tots
els seus supòsits. Aquestes dades demostren que el percentatge d’absentisme
laboral registrat entre el global dels treballadors es situa entorn a un 10,4%,
superant la xifra de treballadors amb discapacitat, que es troba en un 6,3%,
avalant d’aquesta manera la idea de que les persones amb discapacitat no
s’absenten més del seu lloc de treball.
De fet, el 79% de les empreses enquestades reconeixen
no tenir més absències entre els seus empleats amb algun tipus de discapacitat.
D’altra banda, si tenim en compte que la màxima incidència d’absentisme es
troba en les baixes per contingències comuns, les persones amb discapacitat
registren un 29% respecte al 43% del global dels treballadors.
En la majoria dels casos, factors com ara l'esforç,
l'esperit de superació, la voluntat de demostrar que es pot fer la feina amb la
mateixa qualitat, i la necessitat d'aprofitar una oportunitat laboral donades
les barreres que s’acostumen a trobar per accedir al mercat laboral, certament influeixen
en el fet de que les persones amb discapacitat tinguin un grau de baixes
laborals inferior al de la resta de la població.
Aquesta dada no només l’hem d’analitzar en termes
econòmics per l'empresari, sinó també en termes productius, ja que els
empresaris necessiten gent compromesa, motivada i positiva, i les persones que
compleixen aquests requisits són professionals que acaben agafant menys baixes
laborals.
El fet de que una empresa o organització compti amb persones
que tenen algun tipus de discapacitat i que demostren el baix nivell
d’absentisme tot i les seves condicions, mostra un exemple positiu a la resta
de treballadors, ajudant a millorar el clima laboral i a que les taxes d’absentisme
d’aquests disminueixi. Elements que en definitiva afecten al funcionament de
l’empresa i a millorar el seu nivell de productivitat.
Hem de recordar que un 63,4% de les persones amb
discapacitat en edat laboral no tenen feina ni en cerca, xifres que denoten que
la normalització continua sent una assignatura pendent entre el col·lectiu.
Així doncs, al marge de l’exemple que el global de la població hauria d’aprendre
de les conductes laborals de les persones amb discapacitat en relació a
l’absentisme, hauríem d’apartar els clixés socials i culturals que no ens
deixen veure més enllà d’una simple etiqueta, confiant en les capacitats del
col·lectiu, treballar plegats perquè la seva integració laboral sigui una
realitat més que no pas una assignatura pendent.
viernes, 10 de julio de 2015
SOCIEDAD - EMPRESA, UN BINOMIO CON FUTURO
Artículo sobre Grupo SIFU, publicado en el Especial 10ª Aniversario de Corresponsables