RSE I EMPRESA FAMILIAR

Curiosament, la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) està més vinculada a la gran empresa, a l’empresa multinacional, que decideix cedir una part dels seus beneficis a la societat. No obstant, com hem pogut observar tantes vegades, moltes d’aquestes polítiques de RSE no neixen de la base ni són part de l’essència de la companyia, sinó que són simples departaments independents amb pressupostos més o menys elevats. Aquest fet ha desencadenat en situacions d’incoherència a moltes d'aquestes empreses denominades socialment responsables i amb bons rankings reputacionals, que posen pegats i incompleixen l’essència i el més bàsic de la RSE. Estem parlant del compliment de la llei, de no anar contra els propis stakeholders i dels autodenominats principis.

Per què succeeix això? Sota el meu punt de vista, aquesta situació té a veure clarament amb una falta de valors, atès que en última instància estem parlant de grans multinacionals les quals no se sap a qui pertanyen, on els directius hi estan de pas i no arriben a implicar-se com caldria. Així doncs, en aquestes circumstàncies, s’acaben prioritzant més les accions econòmicament “rendibles” que les accions i decisions amb valors, perquè justament aquests manquen tot i formar part del missatge de la companyia, en els seus valors, missió i visió que tan fermament es preocupen de comunicar. Vist que, al capdavall, totes les accions acaben depenent dels directius que estan al capdavant del negoci i al fet de que aquests, per norma general, no han entrat a l’empresa amb l’afany de compartir els valors propis que la van constituir, sinó amb l’objectiu de fer-la créixer i millorar els seus marges, no és d’estranyar que aquests valors difícilment s’acabin duent a terme, i ens acabem trobant amb exemples ben allunyats del que hauria de ser una empresa socialment responsable.

Altrament, aquest fet no es dóna a les empreses familiars, majors en nombre però a la vegada les que menys soroll fan a nivell de memòries de RSE o polítiques al respecte. No obstant, aquestes són les que més s'impliquen i fan en aquest sentit, tot i que la gran majoria no exposa tot el que fa. El per què d’aquest fet és ben senzill, i és que les companyies familiars no senten que estiguin desenvolupant polítiques socials, sinó que l’únic que fan és utilitzar el sentit comú i els valors que tenen com a famílies propietàries.

A les empreses familiars, els executius o bé són membres de la família, o bé són dirigits per un consell d’administració format principalment per les famílies propietàries. Aquest fet provoca que els valors de la companyia (que sempre estan alineats amb el fundador i de facto amb la família), estiguin  inherents en les decisions que es prenen i vinculades als directius, formant part tanmateix de la cultura de l’empresa, quelcom que esdevé realment difícil de canviar.

Sota el meu parer, les empreses familiars són les grans oblidades en la RSE, considerant que són les que més fan, creuen en el valor de les seves accions i són les més coherents amb els seus principis ètics i socials. Definitivament, el suport a les empreses familiars pot ajudar, en gran mesura, a fomentar indirectament polítiques de desenvolupament de la Responsabilitat Social, polítiques que ja formen part del seu core business.

Publicat el 30/10/15 a Social.Cat. Veure també http://www.social.cat/opinio/5549/rse-i-empresa-familiar

TESTIMONIAL JUANJO MENDEZ

Nueva Jornada de Testimonial motivacional con trabajadores de una importante empresa del sector alimentario y Juanjo Méndez, ciclista paralímpico y bicampeón del Mundo.

 

VALUES & WINE

Participación en la nueva sesión de Values & Wine. 

JOSE LUIS LAYOLA, DE LA SILLA DE RUEDAS A SUPERAR LA TITAN DESERT

El pasado 1 de octubre en Valencia y dentro del ciclo de conferencias  Testimoniales, organizado conjuntamente entre GAES y Fundación Grupo SIFU.

José Luis Layola tiene 44 años y desde hace 19 padece Esclerosis Múltiple. Sin embargo, esta circunstancia no le ha impedido luchar por sus objetivos. Ganador de la beca “Persigue tus sueños” de GAES por su proyecto ¡Sí se puede, con tu ayuda! Vence a tu esclerosis múltiple como un Titán, 

En lucha constante, con muchas horas de rehabilitación y un espíritu fuerte, Layola ha conseguido pasar de estar en silla de ruedas, muletas y bastón, a participar en uno de los desafíos extremos más duros: la Titan Desert.

Las dificultades a las que se ha tenido que enfrentar para lograr este reto deportivo, el proceso que ha seguido y los sentimientos que le genera el haberlo superado son algunos de los temas que Layola abordó en la conferencia .

INICIATIVA PRIVADA I VALOR SOCIAL

Tradicionalment sempre hem associat les empreses socials amb ONG’s, fundacions o entitats sense afany de lucre. Tanmateix, en els darrers anys s’ha percebut un increment d’empreses mercantils la finalitat de les quals són plenament socials. Per posar un exemple, en el sector dels Centres Especials de Treball (CET’s), les organitzacions mercantils són les que actualment estan creant més llocs de treball per a persones amb discapacitat.

Malauradament, hi ha una part del sector que no està a favor ni dóna suport a aquest tipus d’ iniciatives, diferenciant entre bons i dolents als CET’s pel sol fet de tenir un origen associatiu o mercantil.

En un context en el qual l’atur de les persones amb discapacitat supera el 50 %, no hem de fer distincions de les organitzacions pel seu origen sinó pels seus resultats socials, per la quantitat i la qualitat dels llocs de treball que generen per a persones en situació de risc i vulnerabilitat.

Qualsevol organització, ja sigui mercantil o no lucrativa, que realitzi algun tipus d'activitat mercantil i que tingui entre els seus objectius la inserció laboral de persones en risc d'exclusió social, com són les persones amb diversitat funcional, hauria de poder ser reconeguda per la societat.

Així doncs, hem de treballar per tal que el principi de qualitat i de no discriminació, tant important dins la nostra societat, també es traslladi a les iniciatives que tinguin per finalitat contribuir a fer un món més just i millor per a tothom, independentment del seu origen.

En aquest context i dins el món dels Centres Especials de Treball, ens trobem com una part del sector discrimina a l’altra pel sol fet de tenir un origen mercantil, fins i tot quan els salaris i els llocs de feina creats pel sector mercantil són més elevats en tots els casos.

En definitiva, l’actual context econòmic i la realitat canviant del nostre dia a dia ens hauria de permetre centrar més la nostra atenció en les accions que promouen aquest tipus d’iniciatives, i que vetllen per la protecció del treball de les persones amb discapacitat, ja sigui física, mental, sensorial o intel·lectual.

Les empreses amb valor social, com ara les organitzacions mercantils que promouen la inserció laboral d

el col·lectiu amb diversitat funcional, aporten canvis reals que es traslladen en un mercat laboral més just i igualitari per a tots, i per tant en una societat que demostra vetllar pel bé comú des d’un punt de vista professional, però sobretot de responsabilitat moral. 

Article publicat a Social.cat. 02/10/15 Veure :  http://www.social.cat/opinio/5493/iniciativa-privada-i-valor-social