lunes, 7 de diciembre de 2015

LA INTEGRACIÓ LABORAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT EN XIFRES



Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es va commemorar el passat dijous dia 3 de desembre, considero adient manifestar la importància dels Centres Especials de Treball (CET) com a principal motor d’ocupació per a les persones amb discapacitat (PcD).
Destacar que els CET han assegurat el nivell de contractació d’aquest col•lectiu amb menys oportunitats en l’ època de crisi, durant la qual aquestes persones han vist més reduïdes que mai les possibilitats d’accés al mercat laboral i, per tant, l’oportunitat de gaudir d’una vida normalitzada i d’una real integració sociolaboral.

Vegem algunes dades que ens haurien d’obrir el ulls vers la realitat actual de les PcD:
El treball protegit a Espanya representa actualment entorn un 70% del total de contractes realitzats a persones amb diversitat funcional, la qual cosa significa que un petit sector que representa només un 0,3% del PIB, és capaç avui dia de generar més ocupació per a persones amb diversitat funcional que el conjunt de les empreses privades del país.

Aspectes com la sortida gradual de la crisis i la recuperació econòmica, haurien de servir per que les empreses comencessin a contractar a persones amb diferents capacitats, i per tal d’aconseguir-ho, l’Administració Pública hauria d’assegurar-se que el teixit empresarial compleixi amb la Llei General de Discapacitat (LGD).

En aquest aspecte, cal destacar que la majoria de les empreses de 50 o més treballadors no compleixen amb la quota de reserva del 2%, tal i com estableix la LGD. Segons se n’extreu de l’Atles Laboral 2016, els nivells d’incompliment de la quota de reserva del 2% per a treballadors amb discapacitat certificada per part del conjunt d’empreses espanyoles, tan públiques com privades, ha passat del 75,7% l’any 2008 al 81,1% l’any 2013, sense que s’hagin pres mesures per a canviar aquesta situació; una dada que ens hauria de fer reflexionar sobre el que s’està fent i sobretot el que no s’està fent al respecte, però per davant de tot, hauria de generar consciència als responsables d’implementar tals polítiques, per tal que siguin capaços d’activar els mecanismes necessaris adreçats a assolir una real integració del col·lectiu en el mercat laboral del País.

Amb la finalitat de posar remei a aquesta situació, considerem que el Govern hauria de seguir recolzant en les seves polítiques als CET pel fet de ser l’element contractador més important avui dia, garantint als nivells de contractació i inserció laboral de les persones amb capacitats diferents. D’altra banda, l’Administració Pública hauria de crear una nova estratègia global per l’ocupació d’aquest col·lectiu en risc d’exclusió social, a través d’un Pla d’Acció que faci complir la llei, definint objectius de creixement laboral que siguin realistes i establint mètodes de mesura i verificació periòdica sobre el seu compliment.

Amb motiu del Dia de la Discapacitat i amb l’afany d’aportar solucions i recomanacions que es puguin prendre en consideració per tal de millorar el nivell d’integració laboral del col·lectiu, a Grupo SIFU acabem de presentar l’Atles Laboral de les Persones con Discapacitat 2016 (també Atles Laboral 2016), juntament amb la Universitat de Sevilla, amb el qual hem volgut aportar un informe de referencia per a polítics, professionals del sector i interessats en conèixer l’estat de la inserció laboral d’un col·lectiu que, malauradament, avui continua comptant amb menys oportunitats que la resta de la població, així com conèixer el seu grau d’inserció en empreses de 50 o més treballadors, a més de plasmar les principals barreres detectades per la seva incorporació en l’ entorn laboral.

A nivell europeu, l’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020, recull les recomanacions de l’Informe Mundial sobre la Discapacitat (2011), que es regeix per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. La Convenció, ratificada per Espanya l’any 2007, estableix a l’article 27 que els estats membres haurien d’encoratjar la promoció professional de les persones amb discapacitat en el sector públic i privat, donant suport i fomentant la seva contractació.

Cada vegada queda menys pel 2020, any en que en el marc de la Unió Europea, Espanya va adquirir una sèrie de compromisos en diferents àmbits, entre ells l’objectiu de millorar les condicions de treball i la promoció professional per tal que les persones amb diversitat funcional accedeixin al mercat laboral. En l’àmbit català, una de les principals prioritats de la Generalitat de Catalunya és combatre l’atur construint els escenaris adequats per crear ocupació, frenant la destrucció de llocs de treball i facilitant el creixement econòmic. Com a part d’aquest objectiu, l'Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020 assumeix les prioritats d’ocupació pel col·lectius que assenyala la Llei 56/2003, de 16 de desembre, entre els quals es troben les persones amb discapacitat, especials dificultats o en situació d'exclusió social.


Desgraciadament, si no es prenen accions contundents per tal de donar resposta a aquesta situació en un futur immediat, difícilment serem capaços de complir amb els objectius adquirits, un escenari que no s’ha de permetre a cap societat avançada que defensi la igualtat d’oportunitats i la diversitat, doncs d’aquests dos factors emana gran part de la riquesa de la nostra societat. No és responsable, ni ètic, ni moral que, encara avui dia les persones amb capacitats diferents segueixin trobant aquest tipus de barreres a l’hora d’accedir i desenvolupar-se en l‘àmbit laboral. 



Publicat a Social.Cat. Veure versió on-line:

jueves, 3 de diciembre de 2015

EL ATLAS LABORAL DE LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD




Desde Grupo SIFU acabamos de presentar el Atlas Laboral de las Personas con Discapacidad 2016 (también Atlas Laboral 2016) en colaboración con la Universidad de Sevilla, un estudio con el que hemos pretendido aportar un documento de referencia para políticos, profesionales del sector, investigadores y público en general, interesados en conocer el estado de la inserción laboral de las personas con discapacidad (PcD) en España. Nuestro principal objetivo con la elaboración de este documento, es aportar información relevante en el sector para el beneficio y la mejora de la situación laboral de este colectivo con menos oportunidades, conocer el grado de inserción laboral del mismo en empresas de 50 o más trabajadores, así como plasmar las principales barreras detectadas para su  incorporación en el mercado laboral.
Con motivo del Día Internacional de la Personas con Discapacidad, instaurado por Naciones Unidas en 1992 para fomentar una mayor integración de las PcD, y que se conmemora hoy a nivel mundial, considero sumamente importante hacer hincapié en algunos datos extraídos del estudio, los cuales deberían, como mínimo, ser objeto de reflexión para todos los interesados:
En 2014, el empleo protegido en España representaba un 70% respecto al total de contratos realizados a las PcD, lo que nos dice que un pequeño sector que tan solo representa el 0,3% del PIB, es capaz de generar en la actualidad más empleo para personas con diversidad funcional que el conjunto de las empresas privadas del país.
Actualmente, aspectos como la salida gradual de la crisis y la recuperación económica, deberían servir para que las empresas empezaran a contratar a personas con discapacidad, y para ello, la Administración Pública tiene que asegurarse de que las empresas cumplan con la Ley General de Derechos de las Personas con Discapacidad (LGD).
En este sentido, cabe destacar que la mayoría de las empresas de 50 o más trabajadores en España no cumplen con la cuota de reserva del 2%, tal y como establece la LGD. Según revela el Atlas Laboral 2016, los niveles de incumplimiento de la cuota de reserva del 2% para trabajadores con discapacidad certificada por parte del conjunto de las empresas españolas, tanto públicas como privadas, ha pasado del 75,7% en 2008 al 81,1% en 2013, sin que se hayan tomado medidas para cambiar esta situación; un dato que debería hacernos reflexionar sobre qué se está y qué no se está haciendo al respecto, pero, por delante de todo, debería generar conciencia a los responsables de implementar dichas políticas, para que sean capaces de activar los mecanismos necesarios dirigidos a generar un cambio y una real integración de las PcD en el mercado laboral.
Ante esta situación, consideramos que la Administración Pública debería crear una nueva Estrategia Global de Acción para el Empleo de este colectivo en riesgo de exclusión social, a través de un Plan de Acción que haga cumplir la Ley, definiendo objetivos de crecimiento laboral que sean realistas, y estableciendo métodos de medición y verificación periódica sobre su cumplimiento.
 
A nivel europeo, la Estrategia Europea sobre Discapacidad 2010-2020, recoge las recomendaciones del Informe Mundial sobre la Discapacidad (2011) que se rige por la Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. La Convención, ratificada por España en 2007, establece en su artículo 27 que los Estados miembros deben alentar la promoción profesional de las personas con discapacidad en el sector público y privado, apoyando y fomentando su contratación.
 
Cada vez queda menos para el año 2020, donde, en el marco de la Unión europea, España adquirió una serie de compromisos en muchos ámbitos, entre ellos el objetivo de mejorar las condiciones de trabajo y la promoción profesional para que las personas con capacidades diferentes accedan al mercado laboral. Desafortunadamente, si no se toman acciones contundentes al respecto en un futuro inmediato, difícilmente seremos capaces de cumplir con los objetivos acordados, situación que no debería permitirse ninguna sociedad avanzada que crea en la igualdad y la diversidad, pues de estos dos factores emana gran parte de la riqueza de nuestra sociedad, sin olvidar el hecho de que ningún colectivo merece encontrar este tipo de barreras a la hora de acceder y desarrollarse en el ámbito laboral.
 Articulo publicado en Corresponsables - digital.
Ver versión web:
http://www.corresponsables.com/actualidad/el-atlas-laboral-de-las-personas-con-discapacidad

viernes, 27 de noviembre de 2015

PRESENTACION ATLAS LABORAL PERSONAS CON DISCAPACIDAD 2016




Ayer en Madrid, presentamos el Atlas Laboral de las Personas con Discapacidad  2016, elaborado por Grupo SIFU en colaboración con la Universidad de Sevilla, el cual ofrece por primera vez una radiografia completa de las características y condiciones laborales de este colectivo social en España.

Consultar la versión reducida del Atlas 2016 en:




 

jueves, 19 de noviembre de 2015

ETIQUETA RESPONSABLE

 
 
 
El pasado 10 de noviembre el vicepresidente de Grupo SIFU, Cristian Rovira, recibió en representación del Grupo el distintivo “Etiqueta Responsable” durante el acto de inauguración de la 6ª Setmana de la RSE en Cataluña, un distintivo que acredita sus buenas prácticas empresariales en materia de Responsabilidad Social y una gestión responsable y con valores.


viernes, 30 de octubre de 2015

RSE I EMPRESA FAMILIAR

Curiosament, la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) està més vinculada a la gran empresa, a l’empresa multinacional, que decideix cedir una part dels seus beneficis a la societat. No obstant, com hem pogut observar tantes vegades, moltes d’aquestes polítiques de RSE no neixen de la base ni són part de l’essència de la companyia, sinó que són simples departaments independents amb pressupostos més o menys elevats. Aquest fet ha desencadenat en situacions d’incoherència a moltes d'aquestes empreses denominades socialment responsables i amb bons rankings reputacionals, que posen pegats i incompleixen l’essència i el més bàsic de la RSE. Estem parlant del compliment de la llei, de no anar contra els propis stakeholders i dels autodenominats principis.

Per què succeeix això? Sota el meu punt de vista, aquesta situació té a veure clarament amb una falta de valors, atès que en última instància estem parlant de grans multinacionals les quals no se sap a qui pertanyen, on els directius hi estan de pas i no arriben a implicar-se com caldria. Així doncs, en aquestes circumstàncies, s’acaben prioritzant més les accions econòmicament “rendibles” que les accions i decisions amb valors, perquè justament aquests manquen tot i formar part del missatge de la companyia, en els seus valors, missió i visió que tan fermament es preocupen de comunicar. Vist que, al capdavall, totes les accions acaben depenent dels directius que estan al capdavant del negoci i al fet de que aquests, per norma general, no han entrat a l’empresa amb l’afany de compartir els valors propis que la van constituir, sinó amb l’objectiu de fer-la créixer i millorar els seus marges, no és d’estranyar que aquests valors difícilment s’acabin duent a terme, i ens acabem trobant amb exemples ben allunyats del que hauria de ser una empresa socialment responsable.

Altrament, aquest fet no es dóna a les empreses familiars, majors en nombre però a la vegada les que menys soroll fan a nivell de memòries de RSE o polítiques al respecte. No obstant, aquestes són les que més s'impliquen i fan en aquest sentit, tot i que la gran majoria no exposa tot el que fa. El per què d’aquest fet és ben senzill, i és que les companyies familiars no senten que estiguin desenvolupant polítiques socials, sinó que l’únic que fan és utilitzar el sentit comú i els valors que tenen com a famílies propietàries.

A les empreses familiars, els executius o bé són membres de la família, o bé són dirigits per un consell d’administració format principalment per les famílies propietàries. Aquest fet provoca que els valors de la companyia (que sempre estan alineats amb el fundador i de facto amb la família), estiguin  inherents en les decisions que es prenen i vinculades als directius, formant part tanmateix de la cultura de l’empresa, quelcom que esdevé realment difícil de canviar.


Sota el meu parer, les empreses familiars són les grans oblidades en la RSE, considerant que són les que més fan, creuen en el valor de les seves accions i són les més coherents amb els seus principis ètics i socials. Definitivament, el suport a les empreses familiars pot ajudar, en gran mesura, a fomentar indirectament polítiques de desenvolupament de la Responsabilitat Social, polítiques que ja formen part del seu core business.

Publicat el 30/10/15 a Social.Cat. Veure també http://www.social.cat/opinio/5549/rse-i-empresa-familiar

martes, 20 de octubre de 2015

TESTIMONIAL JUANJO MENDEZ



Nueva Jornada de Testimonial motivacional con trabajadores de una importante empresa del sector alimentario y Juanjo Méndez, ciclista paralímpico y bicampeón del Mundo.


 

domingo, 4 de octubre de 2015

JOSE LUIS LAYOLA, DE LA SILLA DE RUEDAS A SUPERAR LA TITAN DESERT


El pasado 1 de octubre en Valencia y dentro del ciclo de conferencias  Testimoniales, organizado conjuntamente entre GAES y Fundación Grupo SIFU.

José Luis Layola tiene 44 años y desde hace 19 padece Esclerosis Múltiple. Sin embargo, esta circunstancia no le ha impedido luchar por sus objetivos. Ganador de la beca “Persigue tus sueños” de GAES por su proyecto ¡Sí se puede, con tu ayuda! Vence a tu esclerosis múltiple como un Titán

En lucha constante, con muchas horas de rehabilitación y un espíritu fuerte, Layola ha conseguido pasar de estar en silla de ruedas, muletas y bastón, a participar en uno de los desafíos extremos más duros: la Titan Desert.


Las dificultades a las que se ha tenido que enfrentar para lograr este reto deportivo, el proceso que ha seguido y los sentimientos que le genera el haberlo superado son algunos de los temas que Layola abordó en la conferencia .



viernes, 2 de octubre de 2015

INICIATIVA PRIVADA I VALOR SOCIAL


Tradicionalment sempre hem associat les empreses socials amb ONG’s, fundacions o entitats sense afany de lucre. Tanmateix, en els darrers anys s’ha percebut un increment d’empreses mercantils la finalitat de les quals són plenament socials. Per posar un exemple, en el sector dels Centres Especials de Treball (CET’s), les organitzacions mercantils són les que actualment estan creant més llocs de treball per a persones amb discapacitat.

Malauradament, hi ha una part del sector que no està a favor ni dóna suport a aquest tipus d’ iniciatives, diferenciant entre bons i dolents als CET’s pel sol fet de tenir un origen associatiu o mercantil.

En un context en el qual l’atur de les persones amb discapacitat supera el 50 %, no hem de fer distincions de les organitzacions pel seu origen sinó pels seus resultats socials, per la quantitat i la qualitat dels llocs de treball que generen per a persones en situació de risc i vulnerabilitat.

Qualsevol organització, ja sigui mercantil o no lucrativa, que realitzi algun tipus d'activitat mercantil i que tingui entre els seus objectius la inserció laboral de persones en risc d'exclusió social, com són les persones amb diversitat funcional, hauria de poder ser reconeguda per la societat.

Així doncs, hem de treballar per tal que el principi de qualitat i de no discriminació, tant important dins la nostra societat, també es traslladi a les iniciatives que tinguin per finalitat contribuir a fer un món més just i millor per a tothom, independentment del seu origen.

En aquest context i dins el món dels Centres Especials de Treball, ens trobem com una part del sector discrimina a l’altra pel sol fet de tenir un origen mercantil, fins i tot quan els salaris i els llocs de feina creats pel sector mercantil són més elevats en tots els casos.

En definitiva, l’actual context econòmic i la realitat canviant del nostre dia a dia ens hauria de permetre centrar més la nostra atenció en les accions que promouen aquest tipus d’iniciatives, i que vetllen per la protecció del treball de les persones amb discapacitat, ja sigui física, mental, sensorial o intel·lectual.


Les empreses amb valor social, com ara les organitzacions mercantils que promouen la inserció laboral d
el col·lectiu amb diversitat funcional, aporten canvis reals que es traslladen en un mercat laboral més just i igualitari per a tots, i per tant en una societat que demostra vetllar pel bé comú des d’un punt de vista professional, però sobretot de responsabilitat moral. 

Article publicat a Social.cat. 02/10/15 Veure :  http://www.social.cat/opinio/5493/iniciativa-privada-i-valor-social

martes, 28 de julio de 2015

CRISI I ABSENTISME LABORAL

 
Segons les dades del IV Informe d’Adecco sobre l’absentisme, l’absentisme laboral a Espanya costa més de 9.000 milions d’euros l’any, un dels problemes de productivitat que sempre ha tingut l’Estat. Des de 2007, l’absentisme ha tingut una tendència a la baixa, a causa de diversos factors, entre ells, el nivell d’acomiadaments per part de les empreses, els comportaments menys arriscats per parts dels treballadors per no perdre el lloc de treball així com la consciència de la necessitat de donar un cop de mà o multiplicar els esforços en èpoques de crisi.
 
Aparentment, la crisi podria estar ajudant a corregir el problema, un fet que segons José Ramón Pin, director del IRCOIESE, representa una de les errades de les nostres relacions laborals. Tanmateix, el 2014 per primera vegada en sis anys, la taxa d’absentisme laboral a Espanya s'hi ha incrementat, situant-se en un 4,4% respecte al 4,1% registrat l’any anterior. Una xifra que segons els autors de l’informe, demostraria que l’efecte crisi en les absències al lloc de treball ha esgotat el seu potencial.
 
Davant d’aquesta situació, són diverses les preguntes que ens hauríem de plantejar. D’una banda, per què en èpoques de recessió l’absentisme i les IT (incapacitats temporals) baixen dràsticament i, no obstant això, en etapes de vaques grasses, se situa entre els majors índexs d’Europa?
 
Un altre aspecte que seria interessant analitzar és per què l’absentisme dels autònoms és inferior a l’absentisme dels assalariats, o per què l’absentisme de les persones amb discapacitat (PcD) és inferior al registrat en les persones que  no en tenen, tenint en compte que les PcD tenen malalties congènites i condicions cròniques que, en teoria, les hauria  d’incapacitar en major grau que a la resta de la població.
 
Són diverses les teories que proven de donar resposta a aquestes qüestions, tot i així, la realitat és que, durant aquesta època de recessió, no hem donat l'oportunitat a les mútues perquè actuïn com a tal i pel que van ser creades: les mútues haurien de poder gestionar les altes i baixes de les incapacitats temporals dels treballadors. Cal recordar que són entitats de servei públic però de gestió privada, i que els seus interessos estan alineats amb els de les empreses.
 
Els cicles econòmics ens asseguren èpoques de bonança i èpoques de crisi, però el que realment importa, en definitiva, és que siguem capaços d’aprendre de les crisis per tal de poder resoldre el que no funciona. En una època de crisi com la que hem viscut, i de la qual tot just comencem a treure el cap, hauríem de permetre’ns ser millors i aprendre de les situacions que no volem que es repeteixin.
 
Malauradament, pel que fa a l’absentisme, que arriba al milió de treballadors diaris, ens queda encara una assignatura pendent, en la que no s’han implementat les mesures adequades i que hauríem de corregir, una assignatura que suposa importants sumes de diners a les empreses i als ciutadans, i que provoca una significativa pèrdua de competitivitat empresarial respecte a altres països. 
 
De fet, aquest forat de frau, si se’l pot anomenar així, representa una realitat que en última instància va en detriment dels  bons treballadors i beneficia als que no ho són tant. No es tracta, però, de perseguir a aquells que s’absenten del seu lloc de treball o agafen la baixa (tots ens hi hem trobat a vegades i ens hi trobarem), sinó de controlar el grau  d’absentisme per tal de garantir que es mantingui en els mateixos nivells en els quals ha estat en època de crisi.
 
Dissortadament, aquest debat és dels considerats políticament incorrectes, doncs segons com s’expressi, es podria donar una certa percepció errònia de control o explotació. Ara bé, en la mesura en la qual siguem capaços de posar aquests debats sobre la taula, ajudarem a tenir un país més productiu i competitiu.
Publicat a VIA EMPRESA, el diari empresarial de Catalunya 
 
 
 

viernes, 24 de julio de 2015

Absentisme laboral i discapacitat

Són pocs els estudis que avaluen la situació de les persones amb discapacitat en relació a l’absentisme laboral, conducta que constitueix un dels problemes de productivitat de l’estat i que suposa costos considerables a les empreses, a la Seguretat Social i al conjunt de la societat anualment.
Segons revela el IV Informe d’Adecco sobre l’absentisme, l’any 2014 va registrar un màxim històric en la contractació de persones amb discapacitat (82.977), una xifra prou significativa i que mereix especial atenció. Tanmateix, cal tenir en compte que encara a dia d’avui la participació de les persones amb discapacitat en el mercat laboral es situa molt per sota de l’escenari ideal, amb un índex d’activitat del 36,6% respecte al 58,4% de la resta de la població.
Destacar com a dada rellevant, que també al 2014, per primera vegada en sis anys, la taxa d’absentisme laboral a Espanya es va incrementar situant-se en un 4,4% respecte al 4,1% registrat l’any anterior. Una xifra que segons els autors de l’informe, demostraria que l’efecte crisis en les absències al lloc de treball ha esgotat el seu potencial i que, per tant, l’absentisme continua representant un important repte per a les empreses.
Si contemplem l’absentisme entre el col·lectiu de persones amb discapacitat, el sentit comú ens diria que les persones amb patologies cròniques, haurien de tenir un grau d'absentisme i de baixes laborals superior al de les persones que no tenen aquestes patologies. Tot i així, aquesta creença no s’esdevé en la realitat.  
Una enquesta d’Adecco realitzada a 297 empreses conclou que la discapacitat no és un factor que potencií l’absentisme laboral, sinó tot el contrari, doncs la seva incidència és inferior a la mitjana en tots els seus supòsits. Aquestes dades demostren que el percentatge d’absentisme laboral registrat entre el global dels treballadors es situa entorn a un 10,4%, superant la xifra de treballadors amb discapacitat, que es troba en un 6,3%, avalant d’aquesta manera la idea de que les persones amb discapacitat no s’absenten més del seu lloc de treball.
De fet, el 79% de les empreses enquestades reconeixen no tenir més absències entre els seus empleats amb algun tipus de discapacitat. D’altra banda, si tenim en compte que la màxima incidència d’absentisme es troba en les baixes per contingències comuns, les persones amb discapacitat registren un 29% respecte al 43% del global dels treballadors.
En la majoria dels casos, factors com ara l'esforç, l'esperit de superació, la voluntat de demostrar que es pot fer la feina amb la mateixa qualitat, i la necessitat d'aprofitar una oportunitat laboral donades les barreres que s’acostumen a trobar per accedir al mercat laboral, certament influeixen en el fet de que les persones amb discapacitat tinguin un grau de baixes laborals inferior al de la resta de la població.
Aquesta dada no només l’hem d’analitzar en termes econòmics per l'empresari, sinó també en termes productius, ja que els empresaris necessiten gent compromesa, motivada i positiva, i les persones que compleixen aquests requisits són professionals que acaben agafant menys baixes laborals.
El fet de que una empresa o organització compti amb persones que tenen algun tipus de discapacitat i que demostren el baix nivell d’absentisme tot i les seves condicions, mostra un exemple positiu a la resta de treballadors, ajudant a millorar el clima laboral i a que les taxes d’absentisme d’aquests disminueixi. Elements que en definitiva afecten al funcionament de l’empresa i a millorar el seu nivell de productivitat.
Hem de recordar que un 63,4% de les persones amb discapacitat en edat laboral no tenen feina ni en cerca, xifres que denoten que la normalització continua sent una assignatura pendent entre el col·lectiu. Així doncs, al marge de l’exemple que el global de la població hauria d’aprendre de les conductes laborals de les persones amb discapacitat en relació a l’absentisme, hauríem d’apartar els clixés socials i culturals que no ens deixen veure més enllà d’una simple etiqueta, confiant en les capacitats del col·lectiu, treballar plegats perquè la seva integració laboral sigui una realitat més que no pas una assignatura pendent.
 Publicat a Social.Cat, 24/07/15

miércoles, 1 de julio de 2015

jueves, 4 de junio de 2015

QUALITAT I DISCAPACITAT EN EL MERCAT LABORAL


Des dels seus inicis, la inserció laboral de les persones amb discapacitat s’ha associat a posicions allunyades de certs graus de responsabilitat o de qualitat. No obstant, qualitat i discapacitat, dues paraules que fins ara semblaven confrontades, actualment van més unides que mai.

La crisis ha afectat a tots els sectors, també a la discapacitat, a les restriccions pròpies del mercat i a això s’hi sumen les retallades a ajudes per part de la administració. Tals restriccions han comportat que els col·lectius amb discapacitat o diversitat funcional s’hagin hagut d’adaptar a les exigències d’un mercat laboral cada vegada més competitiu, per tal de no quedar-ne fora i poder aspirar a llocs adaptats a les seves necessitats i als seus perfils.

En aquest nou escenari d’exigència laboral, només han aconseguit sobreviure les organitzacions i entitats que a més d’aconseguir un objectiu social han assolit també una competitivitat empresarial i una qualitat del seu producte a més d’una professionalitat del seu mercat.

Els clients majoritàriament valoren la variable de qualitat per damunt del baluard social. Generar una sèrie de resultats i beneficis d’acord amb els seus objectius i expectatives preval a l’hora de prioritzar un servei o un producte, sense que el fet de contractar a persones amb discapacitat esdevingui necessàriament un condicionant o un element decisiu, si això no aporta a la vegada un valor afegit que repercuteixi en la qualitat.  

Val a dir que arrel de les oportunitats laborals que gradualment ha anat obtenint el col·lectiu durant les darreres dècades, i a l’experiència arran de la qual han anat demostrant la seva valia en tantes àrees i llocs on temps enrere eren difícilment concebibles, s’ha generat un coneixement més real a la societat i al teixit empresarial sobre les múltiples i diverses tasques que poden dur a terme les persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional, fins el punt d’aconseguir canviar la percepció de les seves reals capacitats.

Tanmateix, tenint en compte la realitat del sector, les empreses que a més d’aportar qualitat, professionalització, excel·lència en la prestació de serveis, productivitat i preus competitius, vetllen per la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat, compten amb valor afegit diferenciador, donant com a resultat una combinació de productivitat i discapacitat que s’adapta a la perfecció a les exigències del mercat actual.


La qualitat i la competitivitat en l’actual mercat laboral poden anar de la mà de la discapacitat, i precisament en la integració d’ambdós aspectes recau la clau de la sostenibilitat del model actual.  


Publicat a Social.cat, edició digital; el 4/6/15

Veure també:

http://www.social.cat/opinio/5262/qualitat-i-discapacitat-en-el-mercat-laboral



lunes, 25 de mayo de 2015

XERRADA ESCOLA BEMEN DE BARCELONA


Aquest mes de maig vaig realitzar una xerrada a nois i noies estudiants de   cicle formatiu de grau mitjà en Atenció a persones en situació de dependència i de cicle formatiu de grau superior en Integració social.

jueves, 12 de marzo de 2015

CHANCE


Este domingo el Fútbol Club Barcelona se comprometió con la #‎discapacidad. Durante el calientamiento previo al partido de liga contra el Rayo Vallecano de Madrid de las 12h proyectaron el vídeoclip de Chance, cantante con doble transplante de pulmón que patrocina nuestra Fundación.

jueves, 12 de febrero de 2015

BECAS GAES - PERSIGUE TUS SUEÑOS







He tenido la suerte de poder hacer entrega de una beca de 2.000 € a Isidro Pulido, para que pueda realizar su sueño de completar la Titan Desert con un solo pulmón.

sábado, 7 de febrero de 2015

ENTREVISTA EN RADIO NACIONAL DE ESPAÑA









Entrevista  en el Programa Sector 3 de RNE, junto a Àngels Valls, profesora del Instituto de estudios laborales de ESADE y Responsable de ocupación de Cáritas Barcelona. Ésta entidad colabora con Grupo SIFU en el reclutamiento de determinados perfiles profesionales con discapacidad a través del proyecto “Feina amb Cor”. 

jueves, 5 de febrero de 2015

REINVERTIR EN LA EMPRESA


Artículo publicado en Expansion - 05/02/15

LA INSERCIÓ DE DISCAPACITATS, UN PROBLEMA O UNA SOLUCIÓ ?


 

Nombrosos estudis en els últims anys apunten a la rendibilitat dels Centres Especials de Treball, peça clau per dirigir-nos a la plena integració de persones amb diversitat funcional. Un dels diversos informes publicats en aquest sentit, el de l'Associació de Centres Especials de Treball de Navarra (Acemna), demostra que per cada euro invertit en la generació de llocs de treball per a persones amb discapacitat hi ha un retorn de 2,09 euros a la societat. Uns 37 cèntims d’aquests euros retornen a l'administració via impostos, 91 cèntims van a salaris de persones amb discapacitat i la resta, més de 80 cèntims, per altres contractes, salaris i subministraments. Per tant, està comprovat que proporcionar feina per aquest col·lectiu és rendible per a la societat, per a l’economia i pel país en general, ja que dóna respostes a la preocupació de prioritzar la despesa en una època de crisi i retallades.
Tenint en compte aquesta premissa, el més lògic seria que els diferents governs apostessin    per la inserció de les persones amb diversitat funcional en el món laboral. Malauradament, hem de sentir dir al nostres polítics que no poden fer front a aquesta despesa social i per això es veuen avocats a fer retallades. Si la integració laboral del col·lectiu suposa un cost important per a l’administració i el que necessiten és minimitzar-lo, només han de parar atenció a aquestes dades, perquè quan més inverteixin més estalviaran, així com estaran contribuint a crear una societat millor. Més inversió és la solució.  
El mateix passa al sector sanitari, on l’exemple és molt clar. L’aposta per la prevenció suposa un retorn econòmic molt important, doncs per cada campanya informativa s’estalvien nombrosos tractament i ingressos hospitalaris. No obstant això, un tant per cent molt elevat dels pressupostos en sanitat es destinen a l’actuació (serveis sanitaris, medicació hospitalària, farmàcia...) i només una petita part a la prevenció.
La sensació que solem tenir és que l’atenció a les persones amb discapacitat es percep com un problema dins la nostra societat, d’aquí la falta d’ajudes i d’inversió destinada al col·lectiu. Tanmateix, si legislem i invertim en els miners o en els “astilleros” per minimitzar el seu impacte social, ho hauríem de fer també en aquest cas, més encara quan la inversió ens pot aportar un retorn social i econòmic.
 
Article publicat a Social.cat - 05/02/15.
 

viernes, 23 de enero de 2015

CONTRATAR A PERSONAS CON DISCAPACIDAD



En tiempos difíciles como los que nos ha tocado vivir, toda economía empieza por reducir gastos en aquellas partidas no ligadas directamente al beneficio o que no suponen una necesidad indispensable para seguir tirando adelante. Las familias acortan o adaptan sus vacaciones, se pasan a las marcas blancas y optan por comprar el periódico solo los domingos… y las empresas, desgraciadamente, dejan de invertir en lo que no consideran “imprescindible” como las políticas sociales. Sin lugar a dudas, la crisis ha afectado a la inversión de nuestras compañías en RSC y entre otros muchos aspectos a la contratación de personas con discapacidad y por lo tanto, al cumplimiento de la ley (antigua LISMI ahora integrada dentro de la Ley General de la Discapacidad).

Un informe del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social sobre la inserción laboral de las personas con discapacidad en España a principios del 2014 revelaba que la tasa de paro del colectivo había crecido un 100% desde que comenzó la crisis en 2008, y es que actualmente en nuestro país hasta un 63% de las personas con discapacidad en edad laboral no tiene trabajo.

Los recortes del Estado y de los gobiernos de las diferentes Comunidades Autónomas han afectado seriamente a las políticas activas de empleo de este sector de la población y han reducido o incluso congelado las ayudas para la contratación de personas con diversidad funcional en la empresa ordinaria.  

Un mal síntoma que evidencia la cruda realidad: este tipo de profesionales no sólo sufren las consecuencias habituales de la crisis, sino que además se ven doblemente afectados por el hecho de tener una discapacidad.

Sin embargo, hay un dato que arroja algo de luz a este baile de números negativos y es que más del 80% de los parados con discapacidad que sí encontraron trabajo lo hicieron a través de un Centro Especial de Empleo. La creación de puestos de trabajo en este tipo de entidades aumentó respecto a la contratación en empresas ordinarias, por lo que los CEE son hoy en día el motor principal de contratación y sostenibilidad del colectivo.

Resulta curioso que suponiendo sólo el 0,3% del PIB en España, los CEE sean capaces de crear más empleo que el 99,7% restante, y eso sólo se consigue con gran esfuerzo y la convicción de que el valor social es imprescindible para salir adelante.

A pesar de que la situación que venimos arrastrando desde hace años no es nada alentadora ni para los que buscan ni para los que ofrecen empleo protegido, los cifras más recientes indican que algo está cambiando de cara al 2015. La contratación de personas con discapacidad ha aumentado ligeramente en el último año, pues, según el Servicio Público de Empleo Estatal,  este año se han incorporado más de 18.500 trabajadores con discapacidad al mercado laboral ordinario con un contrato de duración determinada, lo que supone un aumento del 20% respecto al año anterior.

No sólo se está creando más empleo para personas con capacidades diferentes, tanto en los CEE como en el resto de empresas, sino que además hay previsión de seguir generándolo este curso. En el caso concreto de Grupo SIFU nos hemos propuesto crear más de 700 puestos de trabajo, la mayoría para personas con diversidad funcional, en diferentes sectores como el de la limpieza, servicios medio ambientales o servicios auxiliares.


Pero además de aumentar las oportunidades de trabajo, lo cierto es que cada vez más las empresas que externalizan sus servicios con un CEE o apuestan por la contratación directa, reservan puestos de responsabilidad o de perfiles cualificados para personas con discapacidad,  rompiendo todo tipo de prejuicios y estigmas del pasado. En Grupo SIFU, por ejemplo, contamos con licenciados y personal con varios idiomas en el Zoo de Barcelona o en el Hotel Blaumar de Tarragona, así como trabajadores/as con formación avanzada en ofimática que  desarrollan tareas de gestión y digitalización documental en Repsol y de gestión de pedidos para toda España en Contacto Singular. 

Artículo publicado en Cat.Economica el 22 de enero de 2014


martes, 20 de enero de 2015

EMPRENDIMIENTO



Excepcional vídeo sobre Emprendimiento, la idea, la constancia y  hacer realidad tus sueños.

viernes, 16 de enero de 2015

RESPONSABILIDAD SOCIAL





Me ha gustado este vídeo sobre las empresas Cool y la discapacidad, una nueva manera de sensibilizar la Responsabilidad Social en las empresas.