Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es va
commemorar el passat dijous dia 3 de desembre, considero adient manifestar la
importància dels Centres Especials de Treball (CET) com a principal motor
d’ocupació per a les persones amb discapacitat (PcD).
Destacar que els CET han assegurat el nivell de contractació d’aquest
col•lectiu amb menys oportunitats en l’ època de crisi, durant la qual aquestes
persones han vist més reduïdes que mai les possibilitats d’accés al mercat
laboral i, per tant, l’oportunitat de gaudir d’una vida normalitzada i d’una real
integració sociolaboral.
Vegem algunes dades que ens haurien d’obrir el ulls vers la realitat actual
de les PcD:
El treball protegit a Espanya representa actualment entorn un 70% del total
de contractes realitzats a persones amb diversitat funcional, la qual cosa
significa que un petit sector que representa només un 0,3% del PIB, és capaç
avui dia de generar més ocupació per a persones amb diversitat funcional que el
conjunt de les empreses privades del país.
Aspectes com la sortida gradual de la crisis i la recuperació econòmica,
haurien de servir per que les empreses comencessin a contractar a persones amb diferents
capacitats, i per tal d’aconseguir-ho, l’Administració Pública hauria
d’assegurar-se que el teixit empresarial compleixi amb la Llei General de
Discapacitat (LGD).
En aquest aspecte, cal destacar que la majoria de les empreses de 50 o més
treballadors no compleixen amb la quota de reserva del 2%, tal i com estableix
la LGD. Segons se n’extreu de l’Atles
Laboral 2016, els nivells d’incompliment de la quota de reserva del 2% per
a treballadors amb discapacitat certificada per part del conjunt d’empreses
espanyoles, tan públiques com privades, ha passat del 75,7% l’any 2008 al 81,1%
l’any 2013, sense que s’hagin pres mesures per a canviar aquesta situació; una
dada que ens hauria de fer reflexionar sobre el que s’està fent i sobretot el
que no s’està fent al respecte, però per davant de tot, hauria de generar
consciència als responsables d’implementar tals polítiques, per tal que siguin
capaços d’activar els mecanismes necessaris adreçats a assolir una real
integració del col·lectiu en el mercat laboral del País.
Amb la finalitat de posar
remei a aquesta situació, considerem que el Govern hauria de seguir recolzant
en les seves polítiques als CET pel fet de ser l’element contractador més
important avui dia, garantint als nivells de contractació i inserció laboral de
les persones amb capacitats diferents. D’altra banda, l’Administració Pública
hauria de crear una nova estratègia global per l’ocupació d’aquest col·lectiu
en risc d’exclusió social, a través d’un Pla d’Acció que faci complir la llei,
definint objectius de creixement laboral que siguin realistes i establint
mètodes de mesura i verificació periòdica sobre el seu compliment.
Amb motiu del Dia de la Discapacitat i amb l’afany d’aportar solucions i
recomanacions que es puguin prendre en consideració per tal de millorar el
nivell d’integració laboral del col·lectiu, a Grupo SIFU acabem de presentar l’Atles Laboral de les Persones con
Discapacitat 2016 (també Atles
Laboral 2016), juntament amb la Universitat de Sevilla, amb el qual hem
volgut aportar un informe de referencia per a polítics, professionals del
sector i interessats en conèixer l’estat de la inserció laboral d’un col·lectiu
que, malauradament, avui continua comptant amb menys oportunitats que la resta
de la població, així com conèixer el seu grau d’inserció en empreses de 50 o
més treballadors, a més de plasmar les principals barreres detectades per la
seva incorporació en l’ entorn laboral.
A nivell europeu, l’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020, recull
les recomanacions de l’Informe Mundial sobre la Discapacitat (2011), que es
regeix per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat. La Convenció, ratificada per Espanya l’any 2007, estableix a l’article
27 que els estats membres haurien d’encoratjar la promoció professional de les
persones amb discapacitat en el sector públic i privat, donant suport i
fomentant la seva contractació.
Cada vegada queda menys pel 2020, any en que en el
marc de la Unió Europea, Espanya va adquirir una sèrie de compromisos en
diferents àmbits, entre ells l’objectiu de millorar les condicions de treball i
la promoció professional per tal que les persones amb diversitat funcional
accedeixin al mercat laboral. En l’àmbit català, una de les principals
prioritats de la Generalitat de Catalunya és combatre l’atur construint els
escenaris adequats per crear ocupació, frenant la destrucció de llocs de
treball i facilitant el creixement econòmic. Com a part d’aquest objectiu,
l'Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020 assumeix les prioritats
d’ocupació pel col·lectius que assenyala la Llei 56/2003, de 16 de desembre, entre
els quals es troben les persones amb discapacitat, especials dificultats o en
situació d'exclusió social.
Desgraciadament, si no es prenen accions
contundents per tal de donar resposta a aquesta situació en un futur immediat,
difícilment serem capaços de complir amb els objectius adquirits, un escenari que
no s’ha de permetre a cap societat avançada que defensi la igualtat
d’oportunitats i la diversitat, doncs d’aquests dos factors emana gran part de
la riquesa de la nostra societat. No és responsable, ni ètic, ni moral que, encara
avui dia les persones amb capacitats diferents segueixin trobant aquest tipus
de barreres a l’hora d’accedir i desenvolupar-se en l‘àmbit laboral.
Publicat a Social.Cat. Veure versió on-line:
