Foto de familia de la última Jornada de Gerentes. Un año más, ha sido un placer
compartir con vosotros estos días de talleres, charlas y convivencia. Esperamos
que los hayáis disfrutado.
viernes, 16 de diciembre de 2016
"EL FACTOR SOCIAL PUEDE SER LA BASE DE LA DIFERENCIACIÓN DE UNA COMPAÑÍA"
Publicat a la Revista "Gras i Magre". n. 170
jueves, 15 de diciembre de 2016
Del año internacional de los impedidos al día internacional de las personas con discapacidad
A lo largo de la historia se ha dado una
evolución constante en el tratamiento de la discapacidad, tanto desde el punto
de vista social como del uso del lenguaje. Si en el siglo XIV se hablaba de
“idiotas”, en el siglo XVII se empezó a acuñar el término “retardo mental” sin
hacer distinción alguna entre los diferentes tipos de discapacidad. No
obstante, no hace falta viajar tan lejos en el tiempo para comprobar cómo ha
evolucionado el vocabulario referido a las personas con diversidad funcional, yendo
siempre de la mano de la propia realidad social.
En 1976, Naciones Unidas anunciaba que
1981 sería el Año Internacional de los Impedidos. Bajo el lema “por la plena
participación y la igualdad”, la asamblea general de la organización solicitaba
entonces que se estableciese un plan de acción a nivel nacional, regional e
internacional en el que se hiciese especial hincapié en la igualdad de
oportunidades, la rehabilitación y la prevención de la discapacidad. A fecha de
hoy, resulta sorprendente que la ONU hablase de “impedidos”, pero no se trata
del único ejemplo de uso despectivo del lenguaje. En el año 1982 se popularizó
la denominación de la palabra “minusválido”, que evolucionó a principios de los
años 90 al uso más extendido del concepto “disminuido”. En la misma línea, no
son pocos los ejemplos de documentos oficiales de finales del siglo XX que se
referían a las personas con discapacidad con palabras como “tullidos” o
“inválidos”, que no quiere decir otra cosa que persona no válida.
No fue hasta octubre de 1992, año en que
acababa el Decenio de los Impedidos (1983-1992), cuando la asamblea general de
las Naciones Unidas proclamaba el 3 de diciembre como Día Internacional de las
Personas con Discapacidad, haciendo un llamamiento a los estados miembros para celebrar
dicha jornada con el objetivo de fomentar una mayor integración en la sociedad
de las personas con capacidades diferentes. Desde entonces, cada año la ONU ha
celebrado cada 3 de diciembre haciendo palanca en base a un lema y un objetivo
diferente.
Con la proclamación del Día Internacional
de las Personas con Discapacidad se daba también un paso más hacia la
normalización buscando un uso más justo del lenguaje. Esta evolución, como
decíamos, está en constante revisión, puesto que actualmente se está empezando
a cuestionar el término “discapacidad”, recomendando ahora hablar de
“diversidad funcional” o personas con “capacidades diferentes”. Se trata aún de
un debate abierto que dará mucho que hablar. En cualquier caso, la reflexión
que podemos extraer es que el uso del lenguaje es un reflejo de la realidad
social que se encuentra detrás de este colectivo, que continúa luchando por su
plena inclusión y encaje en la sociedad.
En este sentido, una de las grandes asignaturas
pendientes es la integración laboral de las personas con discapacidad, un
colectivo que se ve afectado por unas elevadísimas tasas de paro en la gran
mayoría de los países del mundo. En España, casi un millón y medio de personas
en edad laboral tienen certificado de
discapacidad, lo que representa el 4,76% del total de la población comprendida
en esas edades. La mayoría de ellos, además, tienen una muy baja participación en el mercado laboral (su tasa de actividad es del 36,7%, más del doble
que la de las personas sin discapacidad) que se suma una alta tasa de paro 32%. Sin lugar a
dudas, la integración laboral y la independencia económica son dos piezas
imprescindibles para lograr la plena normalización de las personas con
discapacidad. Queda aún un largo camino por recorrer.
jueves, 1 de diciembre de 2016
Responsabilidad social competitiva
Alimentos de km 0,
coches eléctricos, cosméticos ecológicos, turismo sostenible… cada vez más, los
consumidores tienden a comprar valores y no productos. Nuestra sociedad ha
empezado a exigirle a las empresas y a los gobiernos un comportamiento ético,
premiando a las firmas que son competitivas en calidad y en precio, pero
también en valores compartidos por el conjunto de la sociedad. Y es que para
poder encajar dentro de los nuevos criterios del consumidor, cada vez más las
empresas tienden a generar o transformar su producto haciéndolo responsable y
competitivo.
A diferencia de las
compañías acomodadas en la habitual Responsabilidad Social Empresarial (RSE), una
nueva generación de empresas están construyendo un modelo de negocio en el que,
desde el primer momento, se sitúa el factor social como elemento diferencial,
pero sin perder nunca de vista la rentabilidad. Así, el producto o servicio ofertado
debe generar valor social por sí mismo y, desde el primer día, cada euro
invertido debe contribuir a crear un mundo mejor. Estamos hablando de empresas
socialmente competitivas, compañías que convierten el factor social en la clave
de su éxito.
La filantropía,
entendida como las acciones en beneficio de la sociedad sin retorno para su
promotor, mueve entre el 2 y el 3% del PIB mundial. El sector público, por su
parte, representa una media del 20% PIB. El sector privado, en cambio, con casi
el 80% del PIB mundial, es el gran motor capaz de cambiar el mundo mediante la
creación de negocios sostenibles, rentables y replicables en cualquier lugar. En
esta línea, la empresa socialmente competitiva es un activo fundamental para
construir un modelo económico sostenible a la par que competitivo.
A diferencia de lo que
muchos puedan pensar, las empresas socialmente competitivas representan un
modelo completamente transversal y aplicable a cualquier tamaño de empresa y
cualquier sector. La clave reside en el equilibrio entre la creación de valor
social y económico, entre la sostenibilidad social y financiera, un modelo que
huye del modelo caritativo tradicional y que sitúa la responsabilidad social en
el ADN de la empresa, un elemento que le permitirá diferenciarse de la competencia
y ser más competitiva.
Los empresarios no
deberíamos avergonzarnos del hecho de querer ganar dinero. Cuando dejemos de
hacerlo y acabemos con la creencia que está mal o bien según si una empresa
tiene o no ánimo de lucro, empezaremos a entender de una vez por todas el
verdadero sentido de la responsabilidad social. No se trata de aplicar medidas
solidarias para justificar nuestra cuenta de resultados, sino de todo lo
contrario, se trata de que la mejor manera de ser verdaderamente consecuentes
con nuestro entorno es aplicar la siguiente premisa: si contribuimos a que a la
sociedad le vaya bien, a nosotros también nos irá bien, pues si nosotros
ganamos la sociedad también gana. Este es el modelo que plantea la Responsabilidad
Social Competitiva.
Muchas empresas ya
están aplicando esta manera de hacer negocios. Es el caso de la banca ética, un
modelo que defienden empresas como Triodos Bank, que poco a poco han conseguido
posicionarse invirtiendo únicamente en productos sostenibles. En el sector de
la alimentación, son muchas las compañías que han alcanzado el éxito gracias al
acceso a un nuevo nicho de mercado como son la alimentación ecológica o el comercio
justo. Prueba de ello ha sido la expansión de la cadena de supermercados 100%
ecológicos Veritas, de Cafés Novell, cuyo café es ecológico y procedente de
mercados sostenibles, o de Revolution Foods, una aventura empresarial
emprendida por dos madres norteamericanas que ha conseguido revolucionar la
línea de almuerzo escolar, pues producen más de un millón de comidas
saludables, asequibles y preparados frescos cada semana y para todo Estados
Unidos. La moda y el calzado tampoco se quedan al margen y podemos encontrar
ejemplos de empresas socialmente competitivas tanto en nuestro país como en el
extranjero: bajo el lema “ayúdanos a cambiar el mundo” la marca californiana de
alpargatas TOMS Shoes tiene el compromiso de entregar un par de zapatos a
personas necesitadas de Sudamérica por cada par vendido, logrando así convertirse
en un calzado de moda y cautivar a anónimos y famosos. También en España, la
conocida casa de zapatillas Victoria logró remontar el negocio con un producto que
recoge la bandera de la tradición y los buenos materiales, certificados y
respetuosos con el medio ambiente. En el sector servicios, Grupo SIFU ha
logrado duplicar sus trabajadores y su facturación en los últimos 5 años
gracias al equilibrio entre la integración socio-laboral de personas con
discapacidad –que representan el 85% de su plantilla- y una oferta de servicios
de la más alta calidad, capaz de competir con otras empresas de Facility
Services.
La ‘Generación
Millennial’ ha demostrado ser una generación preocupada por conseguir una
sociedad más justa y sostenible, pero no por ello han dejado de ser
consumidores exigentes. Ellos, los consumidores del futuro, premiarán a los
negocios sostenibles y sociales, y requerirán al mismo tiempo productos
competitivos en calidad y en precio, encumbrando a las empresas socialmente
competitivas.
Publicado en "El Economista"
miércoles, 23 de noviembre de 2016
AJUDES ECONÒMIQUES A LA DISCAPACITAT: DESPESA O INVERSIÓ ?
És possible
mesurar el retorn econòmic de les inversions públiques realitzades en matèria
social? La resposta és sí: el Retorn a la Inversió Social (SROI per les seves sigles
en anglès) és una metodologia creada als anys 90 precisament per mesurar
l'impacte social d'una inversió. Des de llavors, han estat moltes les entitats
i organitzacions que han aconseguit posar en valor i monetitzar els beneficis
de caràcter econòmic, social i ambiental després d'invertir qualsevol import.
Així, el SROI és un instrument clau per a la planificació i avaluació de
projectes de nombroses organitzacions que treballen en aquests camps.
Fa molts anys que
en l'àmbit de la discapacitat es va obrir el debat sobre si els diners
destinats per ajudar a les persones amb diversitat funcional s’han de
considerar una despesa o una inversió. Els Centres Especials de Treball (CET)
són beneficiaris de subvencions públiques a causa del seu important paper en la
integració d'aquest col·lectiu en el mercat laboral. En aquest sentit, els CET
representen el 70% dels contractes a persones amb discapacitat, mentre que el
30% restant els realitza l'empresa ordinària. A més, cal recordar que la força
productiva dels centres especials de treball és del 0,3%, mentre que el 99,7%
restant correspon a l’empresa regular. Així doncs, tot i ser 332 vegades més
petits, els CET generen més del doble de contractacions.
En els últims
anys, s'han realitzat diversos estudis per determinar quin és el retorn
econòmic de les inversions públiques realitzades en Centres Especials de
Treball. Aquests estimen que per cada euro d'inversió pública destinat als CET
es genera un retorn d'entre 2,09 i 3,24 euros per a la societat. A aquest
retorn, a més, caldria sumar-li els estalvis (en sistemes de protecció social
...) derivats de facilitar la integració en el mercat laboral d'un col·lectiu
vulnerable, que arriba gairebé un milió i mig de persones en edat laboral a
Espanya.
En aquesta línia,
els ajuts a la discapacitat no funcionen només com a garantia dels drets
fonamentals de les persones amb diversitat funcional sinó que, gràcies a la
metodologia del SROI, s'ha demostrat que tenen un efecte multiplicador que
torna com a benefici per tota la societat. En conseqüència, cal replantejar-se
l'etern debat: són aquests ajuts una despesa o una inversió?
A data d'avui
encara són moltes les administracions públiques que continuen considerant la
injecció de diners públics en centres especials de treball com una despesa
sense retorn, transmetent un missatge negatiu relacionat amb la inversió en
discapacitat. Estem en un punt on val la pena canviar de perspectiva i començar
a veure les empreses, entitats i organitzacions que emprenen amb èxit projectes
d'acció social no només com a receptores de subvencions sinó pel valor econòmic
i social que generen.
Artícle publicat a SOCIAL.CAT
Podeu veure versió web a : http://www.social.cat/opinio/6344/ajudes-economiques-a-la-discapacitat-despesa-o-inversio
Podeu veure versió web a : http://www.social.cat/opinio/6344/ajudes-economiques-a-la-discapacitat-despesa-o-inversio
jueves, 3 de noviembre de 2016
PRESENTACIO DEL LLIBRE "RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA" A ALACANT
Presentació del meu llibre a Alacant, en el marc de la celebració de FOCUS PYME Y EMPRENDIMIENTO - http://www.focuspyme.es/
Ayudas económicas a la discapacidad: ¿gasto o inversión?
¿Es posible medir el retorno económico de
las inversiones públicas realizadas en materia social? La respuesta es sí: el
Retorno a la Inversión Social (SROI por sus siglas en inglés) es una
metodología creada en los años 90 precisamente para medir el impacto social de
una inversión. Desde entonces, han sido muchas las entidades y organizaciones
que han logrado poner en valor y monetizar los beneficios de carácter
económico, social y ambiental tras invertir cualquier importe. Así, el SROI es
un útil instrumento clave para la planificación y evaluación de proyectos de
numerosas organizaciones que trabajan en dichos campos.
Hace muchos años que en el ámbito de la
discapacidad existe el debate acerca de si el dinero destinado a ayudar a las
personas con diversidad funcional debe considerarse un gasto o una inversión. Los
Centros Especiales de Empleo (CEE) son beneficiarios de subvenciones públicas
debido a su importante papel en la integración de dicho colectivo en el mercado
laboral. En este sentido, los CEE representan
el 70% de los contratos a personas con discapacidad, mientras que el 30%
restante los realiza la empresa ordinaria. Además, cabe recordar que la
fuerza productiva de los Centros Especiales de Empleo es del 0,3% frente al
99,7% de la empresa regular. Así pues, aun siendo 332 veces más pequeños, los
CEE generan más del doble de contrataciones.
En los últimos años, se han realizado
varios estudios para determinar cuál es el retorno económico de las inversiones
públicas realizadas en Centros Especiales de Empleo. Éstos estiman que por cada euro de inversión pública
destinado a CEE se genera un retorno de entre 2,09 y 3,24 euros para la
sociedad. A este retorno, además, habría que sumarle los ahorros (en
sistemas de protección social…) derivados de facilitar la integración en el
mercado laboral de un colectivo vulnerable, que alcanza casi un millón y medio
de personas en edad laboral en España.
En esta línea, las ayudas a la discapacidad
no funcionan solo como garantía de los derechos fundamentales de las personas
con diversidad funcional sino que, gracias a la metodología del SROI, se ha
demostrado que tienen un efecto
multiplicador que vuelve en beneficio de toda la sociedad. En consecuencia, es
necesario replantearse el eterno debate: ¿son estas ayudas un gasto o una
inversión?
A fecha de hoy todavía son muchas las
administraciones públicas que continúan considerando la inyección de dinero
público en centros especiales de empleo como un gasto sin retorno,
transmitiendo un mensaje de miedo relacionado con invertir en discapacidad. Estamos
en un punto en el que vale la pena cambiar de perspectiva y empezar a ver las
empresas, entidades y organizaciones que emprenden con éxito proyectos de
acción social no solo como meras receptoras de subvenciones sino por el valor
económico y social que generan.
viernes, 28 de octubre de 2016
CADENA SER - PROGRAMA "HORA PUNTA" Estartapeando: ¿què es el eyetracking?”
CADENA SER - PROGRAMA "HORA PUNTA" Estartapeando: ¿què es el eyetracking?” , emitido el 25 de octubre
martes, 11 de octubre de 2016
DISCAPACITAT I TREBALL A EUROPA
Segons la Comissió Europea, una de cada sis
persones a la Unió Europea té algun tipus de discapacitat,
ja sigui lleu o greu. En total, sumen 80 milions de persones que, amb
freqüència, no poden participar plenament a la societat i economia del seu país
com a conseqüència de les nombroses barreres de tot tipus que existeixen.
Conscients d’aquesta realitat, al llarg dels últims anys s’han publicat
recomanacions de la Unió en favor del treball d’aquest col.lectiu. L’Estratègia Europa 2020, on la Unió
Europea ha establert per 2020 cinc ambiciosos objectius en matèria de treball,
innovació, educació, integració social i clima i energia, n’és un exemple. Es
tracta de l’estratègia de creixement de la Unió per la dècada, que demana per
Europa una economia intel·ligent, sostenible i integradora. En definitiva,
aquestes prioritats, que es reforcen mútuament, contribuiran a que la UE i els
seus estats membres generin alts nivells de feina, productivitat i cohesió
social.
En matèria de diversitat funcional, l’Estratègia
Europea sobre discapacitat 2010-2020, que s’emmarca dins
l’Estratègia Europa 2020, demostra un compromís renovat per part dels estats
membres per una Europa sense barreres. La seva finalitat és capacitar les
persones amb discapacitat perquè puguin gaudir de tots els seus drets. Amb
aquesta vocació, la Comissió Europea ha identificat vuit àmbits primordials
d'actuació: accessibilitat, participació, igualtat, ocupació, educació i
formació, protecció social, sanitat i acció exterior.
L’accés al mercat laboral per part de les persones
amb discapacitat és doncs una de les peces clau d’aquestes estratègies, però és
un objectiu inassolible si no es fa de la mà del treball protegit com a factor
de generació de llocs de treball. Tot i sumar més de 400.000 persones amb
discapacitat ocupades en el sector del treball protegit a tota Europa, encara
no s’ha reconegut la feina feta per aquests centres inclusius. Només amb el
reconeixement a nivell europeu del centres especials de treball s’aconseguirà
potenciar un instrument fonamental que funciona a molts països del Vell Continent
i que és una peça bàsica per garantir el treball del col·lectiu amb
discapacitat.
En aquesta línia, ja existeix una iniciativa a
nivell estatal on col·labora l’Associació de Centres Especials de Treball
d’Iniciativa Privada (CETIP) per, juntament amb França, Alemanya i Bèlgica, crear
la primera associació europea de treball protegit. Així, des de Brussel·les, s’ajudarà
a fer arribar més lluny aquest model d’èxit de generació de treball que funciona
a molts països europeus.
miércoles, 5 de octubre de 2016
LA DISCAPACIDAD EN LA ERA DE LA CUARTA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL: AMENAZAS Y OPORTUNITADADES
Aunque hace unos años parecía un
argumento de novela de ciencia ficción, las innovaciones tecnológicas, los
sofisticados mecanismos de automatización industrial o la robótica se han ido
haciendo un hueco en nuestro día a día, transformando la forma en la que
vivimos y en la que trabajamos. Es la denominada cuarta revolución industrial,
un nuevo escenario que ha llegado a nuestras vidas planteando un sinfín de
nuevas oportunidades.
Desde el punto de vista de las personas
con diversidad funcional, las innovaciones tecnológicas están mejorando la
calidad de vida del colectivo. Conscientes del potencial de esta realidad, cada
vez son más las empresas y entidades que dedican sus esfuerzos a implementar
nuevas herramientas para normalizar la situación de estas personas y potenciar
sus capacidades. De hecho, en los últimos años hemos presenciado la aparición
de numerosos ejemplos de tecnologías sociales e inclusivas, como el primer smartphone
capaz de controlarse con el movimiento de la cabeza, aplicaciones móviles sobre
accesibilidad o prótesis monitorizadas.
No obstante, el avance de la tecnología
puede conllevar también algunos riesgos, especialmente palpables en el terreno
del mercado laboral. A principios de año, un informe elaborado por
investigadores del Foro Económico Mundial de Davos vaticinaba que la llegada de
la cuarta revolución industrial provocaría un impacto social sin precedentes en
el campo laboral. En concreto, el documento apuntaba a que los autómatas y la
inteligencia artificial destruirán
cinco millones de empleos en 2020 en los 15 países más industrializados del
mundo, afectando en primera instancia a los trabajos manuales y más
repetitivos, es decir aquellos en los que el empleado aporta menos valor
añadido a la empresa.
Este panorama repercutirá sin lugar a
dudas en toda la sociedad industrializada, pero todo parece apuntar a que, una
vez más, la situación impactará con más fuerza en el colectivo de personas con
diversidad funcional. Según el Atlas Laboral
de las Personas con Discapacidad 2016, elaborado por Grupo SIFU y la
Universidad de Sevilla, sólo un 15% de los españoles con discapacidad poseen
estudios superiores, diez puntos por debajo de la población sin
discapacidad.
Está claro que la tecnología y la
innovación no solo plantean un nuevo horizonte de posibilidades en todos los
campos (en la industria, la medicina, el aprendizaje…), sino que además
representan un tren en marcha del que no es posible apearse y que pone sobre la
mesa nuevas responsabilidades para todos (administraciones públicas, empresas,
trabajadores…). Ante este punto, es de obligado cumplimiento plantearse algunas
preguntas: ¿realmente la cuarta revolución industrial pondrá en peligro el
mercado laboral? ¿cómo hacer frente a esta tormenta perfecta que innovación y
discapacidad pueden protagonizar en un futuro próximo?
Teniendo en cuenta que el nivel educativo
tiene una relación directa sobre la empleabilidad de las personas con
discapacidad, la inversión en formación tendrá un papel más relevante que nunca
para aportar valor añadido y garantizarles un puesto de trabajo, un terreno en
el que a fecha de hoy todavía existe un gran margen de mejora. Se trata de un
reto y una responsabilidad innegable a la que, entre todos, deberíamos dar
respuesta.
martes, 27 de septiembre de 2016
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA" A LA CEOE
Presentació a la CEOE. Noticia publicada a "El Economista" - 29/09/16
miércoles, 7 de septiembre de 2016
GARANTIR LA SEGURETAT DELS COL.LECTIUS MÉS VULNERABLES
Des de la instauració de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), aquesta ajuda
pública s’ha convertit en un suport imprescindible per aquelles persones i
famílies que no tenen recursos suficients per fer front a les necessitats més
bàsiques de la vida. Les estadístiques revelen que moltes persones amb
discapacitat formen part del col·lectiu que depèn d’aquesta prestació. Es
tracta d’un fet poc sorprenent tenint en compte que més del 30% de la població
amb diversitat funcional es troba en situació de risc de pobresa i exclusió
social, segons dades de l’Atles laboral
de la Discapacitat 2016, elaborat per la Universitat de Sevilla i Grupo
SIFU.
Donat que es tracta d’una ajuda que és competència de les diferents
comunitats autònomes, el seu import, durada i condicions de sol·licitud és
diferent a cada territori. Salari social bàsic, ingrés mínim d’inserció o renda
garantida de ciutadania són alguns dels diferents noms que rep. Tot i aquestes
diferències, el tret en comú que tenen en tots els casos és la dificultat que
comporta el procés administratiu necessari per sol·licitar i aconseguir
l’ajuda.
Durant els mesos d’estiu, els contractes per substitució són molt
habituals. Més enllà de veure’ls com a contractes curts, representen una gran
oportunitat tant per als treballadors com per les empreses d’entrar en contacte
i, per tant, provar una feina on es poden quedar després, una possibilitat
especialment valuosa en el cas de col·lectius vulnerables com és el de les
persones amb diversitat funcional. Tot i així, al llarg dels últims anys hem
pogut comprovar com les dificultats administratives lligades a la renda mínima
d’inserció sovint es converteixen en un entrebanc més per aquestes persones en
el moment de començar a treballar. No són pocs els candidats que, moguts per la
por a deixar de cobrar l’ajuda durant mesos si es tornen a quedar sense feina, renuncien
a una oportunitat de treball. Tenint en consideració la situació del col·lectiu
no és moment de posar pals a les rodes a la creació d’oportunitats laborals per
persones amb discapacitat, però igual d’important és garantir les facilitats per
aprofitar aquests nous llocs de treball, una porta oberta a la continuïtat en
el mercat laboral. Crec que la solució a aquesta situació passa per agilitzar
els tràmits per la sol·licitud i l’atorgament de les prestacions de renda
mínima d’inserció: només d’aquesta manera aconseguirem incentivar, per par dels
treballadors, fer el pas d’acceptar un contracte curt i demostrar les seves
capacitats i, per part de les empreses, de donar l’oportunitat a altres
persones d’entrar a formar part de l’empresa.
Per assolir el repte social d’integrar el col·lectiu amb diversitat
funcional al mercat laboral, és més necessari que mai que tots
–administracions, empresaris i treballadors–
avancem en la mateixa direcció i, sobre tot, que posem totes les facilitats
possibles per aconseguir-ho. En aquesta línia, garantir una certa agilitat en
la sol·licitud de la renda mínima d’inserció, una ajuda imprescindible per a moltes
persones, serà bàsic per impulsar el mercat i donar la seguretat a un
col·lectiu vulnerable que no es quedaran desprotegits.
Publicat a social.cat. Veure versió on line a : http://www.social.cat/opinio/6162/garantir-la-seguretat-dels-collectius-mes-vulnerables
domingo, 4 de septiembre de 2016
EL FACTOR SOCIAL POT SER LA BASE DE LA DIFERENCIACIÓ D'UNA COMPANYIA
Entrevista publicada en Mon Empresarial - Tercer Trimestre 2016
viernes, 22 de julio de 2016
martes, 19 de julio de 2016
lunes, 18 de julio de 2016
LLIBRE RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA
Publicat a Fundació Factor Humà.Veure versió digital a :
http://factorhuma.org/es/actualitat/2015-12-07-19-31-00/libros/12545-responsabilidad-social-competitiva
domingo, 17 de julio de 2016
viernes, 15 de julio de 2016
LIBRO RESPONSABILIDAD SOCIAL COMPETITIVA
Publicado en la newsletter de la revista Executive Excellence .
Cristian Rovira / Empresa Activa
Un libro original y controvertido que le da la vuelta a un tema ya trillado. El autor promueve un nuevo tipo de empresa y una nueva responsabilidad corporativa, pero hecha no sólo para brindar un servicio a la comunidad, sino porque eso te puede hacer mucho más competitivo.
Las empresas se han acostumbrado a lavar muchas de sus malas prácticas con acciones de Responsabilidad Social Corporativa, pero en la mayoría de los casos se trata de meras campañas de relaciones públicas.
El autor promueve un nuevo tipo de empresa y una nueva responsabilidad corporativa, pero hecha no sólo para brindar un servicio a la comunidad, sino porque eso te puede hacer mucho más competitivo. Es decir se trata de promover acciones que beneficien a la sociedad no solo porque es algo que queda bien, sino porque es la mejor forma de obtener buenos resultados empresariales y ser más competitivos.
http://eexcellence.es/index.php?option=com_content&view=article&id=2633:responsabilidad-social-competitiva&catid=36&Itemid=49 )
RESPONSABILIDAD SOCIAL COMPETITIVA
Alimentos
de km 0, coches eléctricos, cosméticos ecológicos, turismo sostenible… cada vez
más, los consumidores tienden a comprar valores y no productos. Nuestra
sociedad ha empezado a exigirle a las empresas y a los gobiernos un
comportamiento ético, premiando a las firmas que son competitivas en calidad y
en precio, pero también en valores compartidos por el conjunto de la sociedad.
Y es que para poder contar con todos estos elementos y encajar dentro de los
nuevos criterios del consumidor, cada vez más las empresas tienden a generar o
transformar su producto haciéndolo responsable y competitivo.
El
término “Responsabilidad Social Competitiva” engloba esta nueva generación de
empresas en las que, a diferencia de la habitual Responsabilidad Social
Empresarial (RSE), se crea el negocio desde el primer momento situando el
factor social como factor diferencial, pero sin perder nunca de vista la
rentabilidad. En esta línea, el producto o servicio debe generar valor social
por sí mismo y, desde el primer día, cada euro invertido debe contribuir a
crear un mundo mejor. Las empresas socialmente competitivas son, por lo tanto,
compañías que consiguen generar negocio con el factor social como elemento
competitivo, convirtiéndolo en la clave de su éxito.
La
filantropía, entendida como las acciones en beneficio de la sociedad sin
retorno para su promotor, mueve entre el 2 y el 3% del PIB mundial. El sector
público, por su parte, representa una media del 20%. Es sin embargo, el sector
privado, con casi el 80% del PIB mundial, el gran motor capaz de cambiar el
mundo, creando negocios sostenibles, rentables y replicables en cualquier
lugar. Así, la empresa socialmente competitiva es un activo fundamental para
construir un modelo económico sostenible a la par que competitivo.
A
diferencia de lo que muchos puedan pensar, la Responsabilidad Social
Competitiva es un modelo empresarial completamente transversal, que sirve para
cualquier tamaño de empresa y para cualquier sector. Son empresas que aúnan una
excelente gestión empresarial con el factor social o medioambiental, compañías
que sitúan la responsabilidad social en su ADN y no dependen de tener grandes
ingresos para crear un departamento de RSC, pero sobre todo, son empresas que
utilizan este factor social para diferenciarse de la competencia y ser más
competitivas.
Grupo
SIFU, el proyecto al que me incorporé hace más de 20 años, es el ejemplo más
cercano. Gracias a un modelo de negocio
basado en la integración socio-laboral de personas con discapacidad, en 23 años
la compañía ha logrado superar los 4.000 trabajadores –un 85% de los cuales
tiene algún tipo de discapacidad- y posicionarse como una de las principales empresas
especializadas en Facility Services
con presencia en todas las comunidades autónomas. Además de por su contribución
a la sociedad, un crecimiento así solo es posible gracias a la prestación de
servicios competitivos y de calidad. En la misma línea, encontramos empresas
socialmente competitivas en todo tipo de sectores: Triodos Bank es un banco
pequeño pero conocido y rentable, que solo invierte en productos sostenibles; otro
ejemplo es Veritas, una cadena de supermercados con productos 100% ecológicos,
o Som Energia, una empresa eléctrica que solo comercializa con energías
renovables.
La
‘Generación Millennial’ ha demostrado ser una generación preocupada por
conseguir una sociedad más justa y sostenible, pero no por ello han dejado de
ser consumidores exigentes. Ellos, los consumidores del futuro, premiarán a los
negocios sostenibles y sociales, y requerirán al mismo tiempo productos
competitivos en calidad y en precio.
Para ver el artículo en formato digital, ver :
http://www.cateconomica.com/Articulo/Responsabilidad-Social-Competitiva
miércoles, 13 de julio de 2016
FER BÉ LA FEINA I EL BÉ AMB LA FEINA
Aliments de km
0, cotxes elèctrics, cosmètics ecològics, turisme sostenible... cada vegada
més, els consumidors tendeixen a comprar valors i no productes. La nostra societat
ha començat a exigir a les empreses i als governs un comportament ètic,
premiant les firmes que són competitives en qualitat i en preu, però també en
valors compartits pel conjunt de la societat. I és que per poder encaixar dins
dels nous criteris del consumidor, cada vegada més les empreses tendeixen a
transformar el seu producte fent-lo responsable i competitiu.
El terme
"Responsabilitat Social Competitiva" s’emmarca en aquesta nova
generació d'empreses on, a diferència de l'habitual Responsabilitat Social
Empresarial (RSE), es crea el negoci des del primer moment situant el factor
social com a factor diferencial, però sense perdre mai de vista la
rendibilitat. En aquesta línia, el producte o servei ha de generar valor social
per si mateix i, des del primer dia, cada euro invertit ha de contribuir a
crear un món millor. Les empreses socialment competitives són, per tant,
companyies que aconsegueixen generar negoci amb el factor social com a element
competitiu, convertint-lo en la clau del seu èxit.
La filantropia,
entesa com les accions en benefici de la societat sense retorn pel seu
promotor, mou entre el 2 i el 3% del PIB mundial. El sector públic, per la seva
banda, representa una mitjana del 20% del PIB. És però, el sector privat, amb
gairebé el 80% del PIB mundial, el gran motor capaç de canviar el món
mitjançant la creació de negocis sostenibles, rendibles i replicables en
qualsevol lloc. Així, l'empresa socialment competitiva és un actiu fonamental
per a construir un model econòmic sostenible en benefici de les persones i, al
mateix temps, competitiu.
La
Responsabilitat Social Competitiva és aplicable a qualsevol tipus d'empresa –gran,
petita o mitjana- i de qualsevol sector. Són empreses que uneixen una
excel·lent gestió empresarial amb el factor social o mediambiental, companyies
que situen la responsabilitat social en el seu ADN i no depenen de tenir grans
ingressos per crear un departament de RSC però, sobretot, són empreses que
utilitzen aquest factor social per diferenciar-se de la competència i ser més
competitives. Moltes companyies, nacionals i estrangeres i de sectors tan
diferenciats com l’alimentari, el bancari o la moda, són socialment
competitives. Grupo SIFU, el projecte al qual em vaig incorporar fa més de 20
anys, n’és un dels casos més clars i més propers. Gràcies a un model de negoci
basat en la integració sociolaboral de persones amb discapacitat, en 23 anys la
companyia ha aconseguit superar els 4.000 treballadors -un 85% dels quals té
algun tipus de discapacitat- i posicionar-se com una de les principals empreses
especialitzades en Facility Services
amb presència a totes les comunitats autònomes. A més de per la seva
contribució a la societat, un creixement així només ha sigut possible gràcies a
la prestació de serveis competitius i de qualitat. Però existeixen molts més
exemples d’empresaris que han apostat per aplicar la Responsabilitat Social
Competitiva: Triodos Bank, un banc petit però conegut i rendible, que només
inverteix en productes sostenibles; Veritas, una cadena de supermercats amb productes
100% ecològics; o Som Energia, una empresa elèctrica que només comercialitza
amb energies renovables.
La 'Generació
Millennial' ha demostrat ser una generació preocupada per aconseguir una
societat més justa i sostenible, però no per això els joves han deixat de ser
consumidors exigents. Ells, els consumidors del futur, enaltiran els negocis
sostenibles i socials, i requeriran al mateix temps productes competitius en
qualitat i en preu.
Article publicat a SOCIAL.CAT. Podeu veure'l en format digital a :
lunes, 11 de julio de 2016
sábado, 9 de julio de 2016
LES EMPRESES QUE NO OFEREIXEN UN COMPONENT SOCIAL NO SOBREVIURAN
Article publicat a VIA EMPRESA. Veure versió complerta i digital a :
viernes, 8 de julio de 2016
PRESENTACIO LLIBRE RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA
Aquí us mostrem algunes de les imatges de la presentació del llibre, realizada el passat 5 de juliol al Palau Robert de Barcelona
miércoles, 6 de julio de 2016
PRESENTACIO LLIBRE "RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA"
Demà 7 de juliol, realitzarem la presentació del meu llibre a la Xarxa social de Netmentora Catalunya
martes, 5 de julio de 2016
martes, 21 de junio de 2016
viernes, 17 de junio de 2016
martes, 14 de junio de 2016
RESPONSABILIDAD SOCIAL COMPETITIVA
miércoles, 8 de junio de 2016
RESPONSABILITAT SOCIAL COMPETITIVA
Us presento la portada del meu llibre - Responsabilidad Social Competitiva, que es publicarà el proper 13 de juny.
A continuació i en aquest link : https://www.youtube.com/watch?v=8njQZjnWxjA&feature=youtu.be
podreu veure el vídeo de presentació.
Espero us agradi.
jueves, 26 de mayo de 2016
miércoles, 25 de mayo de 2016
NOU TESTIMONIAL DE LA FUNDACIÓ GRUPO SIFU AMB EN VÍCTOR TASENDE
L'acte pretén sensibilitzar als assistent a través d'una història de superació que mostra les capacitats i esforç personal del nostres convidat. El Víctor va ser guanyador de la primera edició de les Beques GAES "Persigue tus sueños" i ens va explicar en primera persona les seves vivències i experiències en el seus reptes esportius. Va patir una tetraplegia incompleta als 17 anys per un accident en una piscina i gràcies al seu afany de superació ha convertit l'esport en la seva forma de vida.
Podeu veure també el video de l'acte a : https://www.youtube.com/watch?v=dRy9kFvg4tA
martes, 24 de mayo de 2016
POSEM EN VALOR L'APORTACIÓ DEL TREBALL PROTEGIT
De vegades la
realitat ens dona una bufetada, demostrant que la feina ben feta i l’esforç poden
sobreposar-se a les pitjors previsions. La profunda crisi que hem travessat ha
deixat un panorama desolador amb milers de persones preparades a la cua de
l'atur esperant a ser contractades, candidats que segurament passaran per
davant de les persones amb discapacitat a l'hora de trobar feina. De la mateixa
manera, la crisi també ha afectat les ajudes econòmiques pel col·lectiu de
persones amb diversitat funcional. Actualment, aquestes són les més baixes dels
últims 25 anys.
Tot i així, davant
d'aquesta perspectiva, els Centres Especials de Treball hem centrat els nostres
esforços en seguir creant ocupació, desafiant l'allargada ombra de la crisi en
el sector. En el cas de Grupo SIFU, l’any passat es van crear 230 nous llocs de
treball per persones amb diversitat funcional a Catalunya i per l’any en curs
tenim previst crear-ne 125 més, tenint especial cura dels casos de difícil
inserció.
Grupo SIFU,
però, no és un cas aïllat. Catalunya va tancar l’any 2015 amb un total de 208
centres especials de treball que donen feina a 14.580 treballadors amb
discapacitat, una xifra que, tot i la crisi, supera de llarg els 12.100
empleats del passat 31 de maig de 2011, data en que la Generalitat va anunciar
que congelava les subvencions per la creació de nous llocs de treball per
aquest col·lectiu.
Encara queda
molt camí per recórrer, però quan ens trobem davant d’un fet positiu també és
la nostra obligació fer-ho visible a tota la societat. Els professionals que
treballem per la integració laboral de persones amb discapacitat hem pogut
comprovar que el compromís i responsabilitat social de les empreses ha crescut
durant aquests anys, impulsant la contractació de persones amb diversitat
funcional. En aquest punt, val la pena aturar-se un moment i reflexionar sobre
com ho hem aconseguit. L'obstinació, l'esforç i la constància de les persones
amb capacitats diferents han tingut, sense cap dubte, un paper fonamental en la
lluita per reivindicar el seu lloc en una societat cada vegada més competitiva
i professional.
Gràcies a la
seva empenta i esforç, el treball protegit ha continuat sumant aquests últims
anys tot i la situació econòmica. Els Centres Especials de Treball s’han
convertit en un element més per aconseguir una societat més justa i
competitiva, però no hem d’oblidar que per conservar i incentivar aquesta
tendència és necessari comptar amb el suport i ajut econòmic de les administracions
públiques, aconseguint així, entre tots, una societat més equilibrada i amb
igualtat d’oportunitats.
Artícle publicat avui a SOCIAL.CAT. Veure també link : http://www.social.cat/opinio/5951/posem-en-valor-laportacio-del-treball-protegit
martes, 10 de mayo de 2016
martes, 3 de mayo de 2016
TROBADA AMB ISIDRE ESTEVE
Trobada amb Isidre Esteve, en la que varem parlar, entre d'altres, de les possibles col.laboracions entre la Fundació Grupo SIFU i la Fundació Isidre Esteve
miércoles, 27 de abril de 2016
Malaltia mental, treball i potencial
CRISTIAN ROVIRA, Vicepresident de Grupo SIFU
Què passa quan posem en comú malaltia mental i selecció
de personal? Fins a quin punt existeixen estigmes al voltant d’aquest trastorn?
Recentment, Fundació Grupo SIFU va engegar una sèrie de cinc sessions
pràctiques i formatives en format Speed
Networking Talent Adaptat, permetent
la confluència entre reclutadors de recursos humans de grans empreses i
candidats amb discapacitat mental, dos mons generalment molt allunyats.
L’ Speed
Networking Talent Adaptat consisteix en fer mini-entrevistes ràpides “a
cegues” sense conèixer a priori si l'interlocutor és una empresa o un candidat,
però sobretot sense conèixer qui té una malaltia mental i qui no. La clau del
format radica en fer possible una formació per evitar els prejudicis a l’hora
de contractar persones amb una discapacitat mental lleu i posar en contacte
candidats i reclutadors. Tot i ser un networking
adaptat, l’objectiu final és el mateix: la contractació de personal, en aquest
cas amb discapacitat. D’aquesta manera, vam aconseguir trencar estigmes, però
també vam contribuir a fer coses diferents en matèria d’integració laboral de
persones amb diversitat funcional, ja que per què no innovar també en aquest
sentit? hi ha moltes opcions i un llarg camí per recórrer.
Responsables de recursos humans de companyies tan
destacades com Decathlon o Ferrovial van poder comprovar en primera persona què
passa quan tenim al davant un candidat que podria tenir (o no) una discapacitat
mental, posant així a prova els seus propis prejudicis amb aquest col·lectiu.
En aquest sentit, candidats i reclutadors van analitzar com afecten els
estigmes socials en el moment d’una entrevista de feina i com poden competir
les persones amb una malaltia mental en un mercat laboral tan ferotge como
l’actual. I és que, segons les estadístiques, una de cada quatre persones
tindrà alguna malaltia mental al llarg de la seva vida. La mental és una de les
discapacitats més freqüents –la depressió ocupa el primer lloc entre les
malalties més comunes del món i l'esquizofrènia el quart–, però al mateix temps
més oblidades i amb major càrrega de prejudicis.
La sensibilització social amb la discapacitat és
cada vegada més gran, però des del punt de vista empresarial queda també una
tasca pendent: conscienciar que totes les persones tenen capacitats diferents
i, especialment en el cas que ens ocupa, reivindicar i acceptar el potencial de
les persones amb malaltia mental. Iniciatives com l’ Speed Networking Talent Adaptat contribueixen a la sensibilització
de l’àmbit empresarial i, a més, ens recorden que la innovació en matèria de
recursos humans i discapacitat és possible. Els resultats parlen per si
mateixos: fruit d’aquestes sessions es va produir la contractació d’alguns candidats,
demostrant que el binomi malaltia mental i treball té un gran potencial.
Article publicat a socia.cat. Veure link http://www.social.cat/opinio/5894/malaltia-mental-treball-i-potencial
jueves, 14 de abril de 2016
miércoles, 16 de marzo de 2016
SPEED NETWORKING TALENT ADAPTADO
Desde la Fundación Grupo SIFU y en colaboración
con Obra Social “la Caixa” hemos llevado a cabo una iniciativa pionera para
mejorar la selección de candidatos/as con trastorno mental moderado.
Mediante la técnica del Speed Networking Talent Adaptado, capacitamos gratuitamente, y gracias a la subvención de Obra Social “la Caixa”, a 10 reclutadores/as que quieran incorporar a personas con discapacidad mental leve en su empresa, evitando posibles prejuicios, estigmas y comportamientos involuntarios, al sentarse frente a ellos/as.
lunes, 14 de marzo de 2016
jueves, 3 de marzo de 2016
LA NIT MES IN
La Fundació de Grupo SIFU ha celebrat el seu 10è aniversari amb un emotiu acte al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb la gala de "La nit més in". Nit dedicada a la inclusió i la integració de les persones amb discapacitat.
martes, 23 de febrero de 2016
PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA - FEMCAT
Xerrada a l'escola Balaguer de l'Hospitalet de LLobregat, amb nois i noies de 4rt. ESO, parlant d'empresa i emprenedoria
miércoles, 17 de febrero de 2016
EN QUÈ ES CARACTERITZEN LES EMPRESES SOLIDÀRIES?
El terme Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o Responsabilitat Social Empresarial (RSE), és tan ampli que ho abasta tot. Per començar, hem de saber distingir que no és el mateix una empresa responsable que una empresa que fa accions de responsabilitat social. La gran majoria d’empreses que fan memòries de RSC o que obtenen reconeixements són organitzacions que fan accions de RSC i les transmeten (ja sigui per raons de mercat reals o bé per convicció, però l’important és que ho facin), però aquesta memòria no implica que l’organització sigui socialment responsable en totes aquelles activitats que realitza.
Què és una empresa solidària? Si les haguéssim de definir, començaríem parlant d’organitzacions que duen
a terme accions per convicció, perquè s’ho creuen i perquè realment ho volen
fer. Han de ser organitzacions que apostin per aquesta solidaritat no només en
termes de romanent (què fer amb l’excedent de que disposo), sinó en termes de
producte. Això vol dir que el seu producte sigui en ell mateix solidari, que a
més de satisfer una demanda del mercat, complementàriament satisfaci una
demanda social.
Una empresa solidària ha de ser-ho a nivell intern, amb un tracte just envers
els seus treballadors, i extern, amb la relació amb els diferents stakeholders. Aquesta empresa solidària,
ha de gaudir, òbviament, d’una viabilitat econòmica, generar beneficis i ser
autosostenible, però també ha de tenir entre les seves prioritats la creació de
llocs de treball. De fet, poques coses hi ha més solidàries davant la crisi en
el mercat laboral que patim. Per tant, no són organitzacions solidàries
aquelles que, per exemple, no paguen els seus proveïdors, per una banda, i
destinen una part dels seus beneficis a accions socials, per l’altra.
Existeixen les empreses solidàries? Al contrari del que es pugui pensar, afortunadament hi ha
moltes empreses que ho són. Primerament, perquè cada vegada hi ha més emprenedors
solidaris i conscienciats i, en segon lloc, perquè el mercat, cada cop més i
amb més força, opta per productes i serveis amb aquest valor afegit. Amb la
gran varietat de competidors que conformen el mercat, no és d’estranyar, per
tant, que els consumidors apostin per aquelles marques que tenen un impacte
positiu en la comunitat.
El talent actual (i el que vindrà) no només està centrant la seva decisió en
les condicions econòmiques a l’hora de decantar-se per una feina, sinó també en
formar part d’un projecte professional amb el que sentir-se realitzat
socialment. De fet, està demostrat que les organitzacions que duen a terme
accions solidàries tenen treballadors amb un sentiment de pertinença i una
motivació majors. Això situa també la RSC com una potent eina de recursos
humans pel que fa a la captació i retenció d’aquest talent.
Quin és el futur? Tot apunta que les empreses amb compromís i implicació social aviat
tindran el reconeixement tant de treballadors com de consumidors, el que farà d’elles
organitzacions amb futur i presència a la nostra societat. L’engagement d’uns i altres amb les
empreses solidàries dependrà cada cop més de com es facin les coses i no tant
de comunicar-les. Així, en el cas de les organitzacions socialment
responsables, el “fer-ho bé” de la coneguda màxima en relacions públiques
“Fer-ho bé i fer-ho saber”, tindrà més rellevància que mai.
Article publicat a VIA EMPRESA. Veure versión on-line : http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2016/02/com-es-una-empresa-solidaria-17595.php