Des de la instauració de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), aquesta ajuda
pública s’ha convertit en un suport imprescindible per aquelles persones i
famílies que no tenen recursos suficients per fer front a les necessitats més
bàsiques de la vida. Les estadístiques revelen que moltes persones amb
discapacitat formen part del col·lectiu que depèn d’aquesta prestació. Es
tracta d’un fet poc sorprenent tenint en compte que més del 30% de la població
amb diversitat funcional es troba en situació de risc de pobresa i exclusió
social, segons dades de l’Atles laboral
de la Discapacitat 2016, elaborat per la Universitat de Sevilla i Grupo
SIFU.
Donat que es tracta d’una ajuda que és competència de les diferents
comunitats autònomes, el seu import, durada i condicions de sol·licitud és
diferent a cada territori. Salari social bàsic, ingrés mínim d’inserció o renda
garantida de ciutadania són alguns dels diferents noms que rep. Tot i aquestes
diferències, el tret en comú que tenen en tots els casos és la dificultat que
comporta el procés administratiu necessari per sol·licitar i aconseguir
l’ajuda.
Durant els mesos d’estiu, els contractes per substitució són molt
habituals. Més enllà de veure’ls com a contractes curts, representen una gran
oportunitat tant per als treballadors com per les empreses d’entrar en contacte
i, per tant, provar una feina on es poden quedar després, una possibilitat
especialment valuosa en el cas de col·lectius vulnerables com és el de les
persones amb diversitat funcional. Tot i així, al llarg dels últims anys hem
pogut comprovar com les dificultats administratives lligades a la renda mínima
d’inserció sovint es converteixen en un entrebanc més per aquestes persones en
el moment de començar a treballar. No són pocs els candidats que, moguts per la
por a deixar de cobrar l’ajuda durant mesos si es tornen a quedar sense feina, renuncien
a una oportunitat de treball. Tenint en consideració la situació del col·lectiu
no és moment de posar pals a les rodes a la creació d’oportunitats laborals per
persones amb discapacitat, però igual d’important és garantir les facilitats per
aprofitar aquests nous llocs de treball, una porta oberta a la continuïtat en
el mercat laboral. Crec que la solució a aquesta situació passa per agilitzar
els tràmits per la sol·licitud i l’atorgament de les prestacions de renda
mínima d’inserció: només d’aquesta manera aconseguirem incentivar, per par dels
treballadors, fer el pas d’acceptar un contracte curt i demostrar les seves
capacitats i, per part de les empreses, de donar l’oportunitat a altres
persones d’entrar a formar part de l’empresa.
Per assolir el repte social d’integrar el col·lectiu amb diversitat
funcional al mercat laboral, és més necessari que mai que tots
–administracions, empresaris i treballadors–
avancem en la mateixa direcció i, sobre tot, que posem totes les facilitats
possibles per aconseguir-ho. En aquesta línia, garantir una certa agilitat en
la sol·licitud de la renda mínima d’inserció, una ajuda imprescindible per a moltes
persones, serà bàsic per impulsar el mercat i donar la seguretat a un
col·lectiu vulnerable que no es quedaran desprotegits.
Publicat a social.cat. Veure versió on line a : http://www.social.cat/opinio/6162/garantir-la-seguretat-dels-collectius-mes-vulnerables
No hay comentarios:
Publicar un comentario