El desconeixement i els
prejudicis que envolten la contractació de persones amb discapacitat dificulten
la integració d’un col·lectiu que, pel simple fet de tenir diversitat funcional,
ha de demostrar més que la resta de companys. L’absentisme laboral és un dels
mites existents que cal superar en aquest àmbit donant-los-hi una oportunitat per
demostrar el seu compromís i implicació a nivell professional.
Recentment s’ha presentat un
estudi sobre l’absentisme laboral de les persones amb discapacitat a les
empreses, elaborat per Activa Mutua, del que se’n desprèn que la discapacitat
en sí mateixa no és una variable que incideixi en una major o menor taxa
d’absentisme. Aquesta conclusió és, sense dubte, un dels arguments a esgrimir
en el debat de la inserció d’aquest col·lectiu, ja que permet trencar el prejudici
que existeix envers la seva contractació.
Tot i que es tracta d’un
informe qualitatiu -i amb l’afegitó de la manca d’anàlisis d’aquest aspecte per
part de les empreses-, el fet que les entitats del sector i els responsables de
Recursos Humans de les companyies no percebin l’absentisme laboral com un
factor inherent al personal amb discapacitat demostra, un cop més, que la
integració d’aquest col·lectiu és factible i, a més a més, rendible i
beneficiosa per les companyies.
Un 57,3% dels enquestats per a
l’elaboració de l’estudi d’Activa Mutua coincideix amb que la discapacitat no
influeix en un major absentisme i argumenta que les persones amb diversitat
funcional acostumen a estar més motivades i implicades en el seu lloc de
treball i que les baixes de maternitat o paternitat d’aquest col·lectiu són
menors.
Però aquestes dades són
merament orientatives i no podem valorar la situació fins que no hi hagi un
registre oficial que ens proporcioni una perspectiva global d’aquest àmbit. És
per això que la Seguretat Social hauria d’introduir indicadors que ens
permetessin disposar d’informació fiable per tal d’analitzar-la i proposar
millores que facilitin la integració laboral de les persones amb discapacitat,
especialment a l’empresa ordinària.
Moltes companyies no mesuren ni
analitzen l’absentisme dels seus treballadors i molt menys tenen en compte la
variable de la discapacitat per a poder determinar polítiques efectives en
aquest sentit. Precisament aquesta és una de les principals dificultats amb la
que ens trobem: l’absentisme s’ha d’entendre com un indicador d’una situació de
malestar a la feina que cal millorar i, per tant, és només a través del seu
estudi que podrem veure les peculiaritats de cada cas i aportar solucions a
nivell preventiu.
Qüestions estructurals i
organitzacionals com el repartiment de responsabilitats i rols, l’estil de
lideratge, el treball en equip, la cultura corporativa o la remuneració són
elements que cobren especial importància per al col·lectiu amb discapacitat, no
només amb l’objectiu d’eradicar l’absentisme laboral sinó també per facilitar
la seva integració en el sí de l’empresa.
L’anàlisi de llocs de treball i
la seva adaptació per a les persones amb diversitat funcional, així com el
seguiment del treballador i la participació en reunions d’equip per valorar el
grau de satisfacció en l’empresa, permetran conèixer el nivell d’inserció laboral
de l’empleat. Aquest tipus d’iniciatives, especialment dirigides al col·lectiu
amb discapacitat, són una bona eina de gestió de l’absentisme i reforcen una
cultura corporativa que valora als seus treballadors i creu en la igualtat
d’oportunitats per a tothom.
Article publicat a Social.Cat. Veure versió on-line : http://www.social.cat/opinio/6700/discapacitat-i-absentisme-laboral
No hay comentarios:
Publicar un comentario