Des que l’any
2002 l’Oficina Estadística de la Unió Europea (l’Eurostat) començà a publicar
dades sobre la situació laboral del col·lectiu amb discapacitat[1],
Espanya sempre ha ocupat les darreres posicions de la classificació. Seguim a
la cua en quant a la integració de persones amb diversitat funcional al mercat
ordinari en comparació amb els nostres veïns europeus.
Tot i comptar amb
una legislació específica des de fa més de 30 anys, l’estructura, funcionament
i marc que regula no es correspon amb la realitat, fet que provoca el seu
incompliment. La Llei d’Integració Social del Minusvàlid, que data de 1982, estableix
l’obligatorietat de contractar persones amb discapacitat a les empreses de més
de 50 treballadors cobrint així l’accés d’aquest col·lectiu als llocs de
treball ordinaris però aquesta fita queda relegada a l’oblit per la manca
d’adaptació de la normativa a la situació del sector.
S’ha demostrat
que la correlació entre dotació econòmica i inserció laboral és inexistent. Un
increment de recursos en aquest sentit no es tradueix en un augment de
contractes a l’empresa ordinària. I les polítiques de sensibilització actuals que
haurien de fomentar aquesta inserció tampoc ajuden, els seus resultats són
ínfims.
L’únic factor d’èxit
és el dels Centres Especials de Treball, que per cert, són assenyalats de
vegades com a responsables de l’escassa integració laboral de les persones amb
discapacitat al mercat obert. Es criminalitzen per fer les coses bé, per creure
en l’ocupació d’aquest col·lectiu i gestionar el 70% dels seus contractes
enlloc d’aturar-se a analitzar què es el que realment no funciona i veure com
podem canviar la situació actual.
No conec cap llei
que es compleixi per convicció, es compleixen per obligació. Fins que no s’exigeixi
de veritat a les empreses que el 2% de la seva plantilla l’integrin persones
amb diversitat funcional, fins que no hi hagi una sanció adient que es
correspongui amb la importància d’aquesta mesura, fins que la política
d’inspecció no sigui realment punyent... fins que tot això no succeeixi, la
inserció del col·lectiu amb discapacitat per la que portem treballant més de 40
anys romandrà lluny del nostre abast.
Article publicat a Di@ri de la Discapacitat, veure versió web :
No hay comentarios:
Publicar un comentario