Els centres
especials de treball tenen com a objectiu final la inserció de les persones amb
discapacitat a l’empresa ordinària. Això és el que estableix el Reial decret
2273/1985, de 4 de desembre, com a normativa reguladora dels CETs i el que
corrobora el text refós de la llei general dels drets de les persones amb
discapacitat i de la seva inclusió social aprovat el 2013.
Des de la
promulgació d’aquesta llei, totes les directrius han estat encaminades a
aconseguir que el col·lectiu amb diversitat funcional tingui una feina estable
amb un contracte indefinit i un salari digne i que rebi el millor tracte
personal i professional mitjançant un bon seguiment i els ajustos personals i socials
adients.
No obstant, els
centres especials de treball ens trobem davant d’un dilema lligat a la naturalesa
de la nostra activitat. I és que la plantilla dels CETs la formen persones
contentes, satisfetes amb les seves condicions laborals i ben tractades, que se
senten integrades a l’equip i no volen marxar. Com és lògic, es neguen a perdre
la seva antiguitat a la feina i tampoc renuncien a la indemnització en el cas
de transitar cap a l’empresa ordinària.
Se’ns planteja
doncs un repte: com gestionar aquesta situació? És possible fer convergir les
necessitats dels treballadors amb discapacitat amb el que estableix la llei?
Els centres especials de treball juguen un paper
fonamental en l’eliminació de les barreres entre discapacitat i ocupació. Catalunya és una de les
comunitats autònomes que acull un major nombre de CETs, concretament 263, i
lidera la contractació de persones amb especials dificultats d’inserció laboral
havent experimentat en els darrers 30 anys una gran professionalització i normalització d’aquest entorn de
treball i comptant ara amb estructures més obertes i flexibles.
Només amb
la convicció que el valor social és imprescindible per continuar endavant s’aconseguirà
millorar la inserció d’aquest col·lectiu i és per això que la seva transició al
mercat de treball ordinari hauria de ser incentivada, mai obligada. Es tracta
d’apostar per la integració laboral de persones amb discapacitat
independentment del tipus d’empresa que elabori el contracte.
A
Catalunya estem farts de sentir que les coses s’han de fer perquè ho marca la
llei. Si el treballador amb diversitat funcional no fa el canvi cap a l’empresa
ordinària és perquè no vol i, per tant, no es tracta de fer complir el Reial Decret
sinó d’analitzar els motius que ens han portat a aquesta situació i veure què
es pot fer per tal d’assolir una fita que compartim tots: la integració laboral
del col·lectiu amb discapacitat.
L’evolució
que han experimentat els CETs en els darrers anys ha d’encabir-se en un marc
legal que tingui en compte la realitat actual del mercat laboral protegit a Catalunya.
Cal un replantejament de la llei que exigeixi a les empreses complir amb l’obligació
de contractar un 2% de persones amb discapacitat. Fins que això no succeeixi,
la integració laboral del col·lectiu amb diversitat funcional a l’empresa
ordinària seguirà en una situació precària que ja fa massa temps que dura.
Article publicat a Social.cat. Veure edició online :
No hay comentarios:
Publicar un comentario